Embassament de Belesar

Imatge
DadesTipusCentral hidroelèctrica i presa de volta Modifica el valor a WikidataConstrucció1957 Modifica el valor a WikidataObertura1963 Modifica el valor a WikidataÚsenergia hidroelèctrica i control de crescudes Modifica el valor a WikidataCaracterístiquesAlçada132 m Modifica el valor a WikidataLongitud500 m Modifica el valor a Wikidata Volum735 m³ Modifica el valor a WikidataCabal3.800 m³/s (sobreeixidor)
160 m³/s (canal de desguàs) Modifica el valor a WikidataAltitudcoronament de presa:  332 m
cota de fonamentació:  200 m Modifica el valor a WikidataSobreeixidor2Canal de desguàs1 Modifica el valor a Wikidata EmbassamentNomembassament de Belesar Modifica el valor a WikidataAltitud330 m Modifica el valor a WikidataSuperfície1.909,6 ha Modifica el valor a WikidataAfluentMiño ,Loio River (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataEfluentMiño Modifica el valor a WikidataConca hidrogràficaMiño Modifica el valor a WikidataVolum654,5 hm³ Modifica el valor a Wikidata Localització geogràficaEntitat territorial administrativaChantada (Lugo) i Lugo (Galícia) Modifica el valor a Wikidata LocalitzacióMinho Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 37′ 37″ N, 7° 42′ 47″ O / 42.627°N,7.713°O / 42.627; -7.713
ActivitatGestor/operadorNaturgy Modifica el valor a WikidataPotència331 MW Modifica el valor a Wikidata

L'embassament de Belesar és un pantà artificial construït el 1963 al riu Miño, a Galícia. Es troba entre els municipis de Taboada, Chantada, O Saviñao, Paradela, O Páramo, Guntín i Portomarín, a la província de Lugo.

És el més gran dels embassaments del Miño, amb 654,5 hm³ de capacitat. Ocupa una superfície de 2.000 hectàrees i una cua de 50 km. La zona de major profunditat assoleix els 135 metres. La presa, construïda entre els municipis de Chantada i O Saviñao, rep el nom del nucli on es va projectar, el llogaret de Belesar, situat 4,5 km riu avall.

Construcció

Es va crear per a l'abastament d'una central hidroelèctrica, operada actualment per l'empresa Gas Natural Fenosa. La presa és obra de l'enginyer Luciano Yordi de Carricarte, i l'edifici de control de la central, de l'arquitecte Juan Castañón de Mena. A l'embassament hi van treballar presos polítics, que vivien en condicions dures. Els terrenys expropiats, a més, es van pagar a preus molt baixos.[1]

La construcció del pantà va suposar negar gairebé 2.000 hectàrees de terreny fèrtil, a més de la desaparició del jaciment de Castro Candaz i de la vila de Portomarín, que es va reedificar a prop de la seva antiga localització. També van desaparèixer altres llogarets habitats sota les aigües del pantà, com Mourulle, Pincelo, Abeledo o Portomeñe.

Galería de imaxes

  • Embassament de Belesar.
    Embassament de Belesar.
  • San Vitoiro de Ribas de Miño, a l'altura de la desembocadura del riu Sardiñeira.
    San Vitoiro de Ribas de Miño, a l'altura de la desembocadura del riu Sardiñeira.

Referències

  1. La curva de Chano Yordi. La Opinión de A Coruña. 15/09/2013

Bibliografia

  • Hércules. Belesar. O orgullo de España. ISBN 978-84-92715-71-8. 

Enllaços externs

  • Estat de l'embassament de Belesar (castellà)
Bases d'informació