El-Kab

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Plantilla:Infotaula geografia políticaEl-Kab
Imatge
Restes a El Kab. Al davant, la capella de Thoth construïda per Setau i, al darrere, el temple de roca del període ptolemàic.

Localització
Map
 25° 07′ 00″ N, 32° 48′ 00″ E / 25.1167°N,32.8°E / 25.1167; 32.8
EstatEgipte
Governaciógovernació d'Assuan Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud88 m Modifica el valor a Wikidata

Nekheb
en jeroglífic
M22bW24
O49

El-Kab, Al-Kab o Elkab (àrab: الكاب, al-Kāb) és una ciutat d'Egipte a la part oriental del riu Nil, davant de Kom al-Ahmar (l'antiga Nekhen, més coneguda pel nom grec de Hieracòmpolis), situada al sud de Luxor i al nord d'Edfú, entre el riu i la línia de ferrocarril. Fou l'antiga ciutat de Nekheb, també coneguda com a Nekhab o Eileithyiaspolis. La patrona de les dues ciutats fou la dea Nekhbet.

Història de Nekheb

Nekheb fou la capital del Regne predinàstic de l'Alt Egipte i va romandre una ciutat important; fou capital del nomós III (Ten) de l'Alt Egipte. La dea principal de la ciutat era Nekhbet, representada de vegades com una dona o com un voltor amb la corona de l'Alt Egipte, i assimilada a la dea-serp Uto del Baix Egipte; era també la dea protectora dels nounats. Els grecs van identificar la dea amb Eileithyia i van donar a la ciutat el nom d'Eileithyiaspolis.

Es conserven dues parts de Nekheb en una plana situada a la boca d'un riu (uadi o wadi):

La primera secció és l'antiga ciutat envoltada per una grossa i enorme muralla; a l'interior, hi ha un temple romà i el llac sagrat i, en un petit recinte, el temple de Nekhbet no lluny d'un temple dedicat a Thoth i amb una casa de naixements dedicada a Nekhbet (l'encarnació d'Hator). El temple fou construït vers el 2700 aC i fou ampliat per posteriors faraons entre les dinasties XVIII i la XXX.

Detall de la tomba de Paheri

La segona secció és la necròpolis en un lloc rocós on hi ha, entre d'altres, les tombes d'Ahmose, Renni, Paheri i Setau, que estan datades de la dinastia XVIII i del període ramèssida.

El temple de Thoth és a un km endavant, a l'entrada del Wadi Hellal, en un lloc avui anomenat Al-Hammam ('el bany'). La capella fou construïda per Setau, virrei de Núbia amb Ramsès II; el temple fou restaurat pels ptolomeus i dedicat a un bon nombre de déus. També hi ha un temple en una cova dedicat a Nekhbet, que esdevingué la lleona Hathor-Tefnut. Dos vestíbuls porten a una cambra final. Aquest temple fou convertit en temple copte el segle iv. A més a més, hi ha un temple d'Amenhotep III, construït per ell i per Tuthmosis IV, dedicat a Nekhbet-Hathor; el pòrtic es conserva, però els relleus interiors van patir destrosses en temps d'Amenhotep IV (més conegut pel nom d'Akhenaton), i foren restaurats per Seti I.

Al nord, hi ha algunes tombes tallades a la roca amb relleus pintats, que pertanyen a alts funcionaris de l'Imperi nou amb funcions a la regió. Les tombes principals són:

  • Tomba d'Ahmose Pennekhbet (EK2), supervisor del segell al començament de la dinastia XVIII. Dins la tomba, es va trobar la seva biografia i imatges d'ell mateix i de la seva família. Era fill d'Ebana.
  • Tomba de Paheri (EK3), que fou nomarca de Nekheb durant la dinastia XVIII; les pintures mostren escenes de la vida diària; es va trobar una estàtua d'ell mateix amb la seva dona i la seva mare.
  • Tomba de Setau (EK4), sacerdot de Nekhbet durant el regnat de Ramsès III. Una estela a l'exterior mostra Setau i la seva dona adorant Re-Horakhty i Khepri. A l'interior, les pintures mostren el propietari de la tomba i la seva família.
  • Tomba d'Ahmose, fill d'Ibana (EK5), descrit en la seva biografia dins la tomba com a "capità de marins"; va tenir un paper destacat en la lluita contra els hikses i va participar en el setge d'Àvaris. Va rebre com a premi una medalla d'honor d'or i quatre esclaus. Fou l'avi de Paheri (tomba EK3).
  • Tomba de Renni (EK7), que fou nomarca de Nekheb durant el regnat d'Amenhotep I. Les pintures mostren escenes de la vida diària.

Les tombes corresponents a l'Imperi mitjà romanen tancades.

A uns 4 km a l'oest del Wadi Hellal, hi ha un santuari ptolemaic dedicat a Seshmetet. Al sud-est del santuari, hi ha un temple de Nekhbet de dues sales amb columnes d'Hathor i un santuari tallat en pedra, construït per Ramsès II i restaurat pels ptolomeus, amb una estela de Ramsès a la façana. Els relleus de l'interior no estan ben conservats, però una part s'està restaurant. Més endavant, hi ha una pedra amb inscripcions, coneguda per la roca del voltor.

Enllaços externs

  • El Kab (Nekheb) and Kom el-Ahmar (Nekhbet), along with the Temple of Thoth in Egypt. (anglès)

Vegeu també

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
  • Vegeu aquesta plantilla
Núm. Nomós Ciutats antigues Lloc modern Núm. Nomós Ciutats antigues Lloc modern



I
II
III


IV

V
VI
VII
VIII

IX
X
XI
Ta Kentit
Utes-Hor
Ten


Wast

Herui
Aa-ta
Sheshesh
Abt

Minu
Uatshet
Set
Abu (Iebu)
Djeba (Apol·lonòpolis)
Nekhen (Hieracòmpolis)
Nekheb
Iunyt (Latòpolis)
Ipet Sut
Waset (Ta Ipet, Tebes)
Gebtu
Iunet (Tentira)
Hut-Sekhem (Diòspolis Parva)
Abdju (Abidos)
Tinis
Apu (Khen-Min, Panòpolis)
Tjebu (Djew-Qa, Anteòpolis)
Shashotep (Hypselis)
Assuan (Elefantina)
Edfú
Kom al-Ahmar
Al-Kab
Esna
Karnak
Luxor
Qift
Denderah
Hu
Girga
Al-Birba
Akhmim
Qaw al-Kebir
Shutb
Rifeh
XII
XIII
XIV

XV
XVI


XVII
XVIII

XIX
XX
XXI

XXII
Dw-f
Atef-Khent
Atef-Pehu

Wn
Mehmahetch


Anubis Anput
Nemti

Wab
Atef-Khent
Atef-Pehu

Wadt (Maten)
Per Nemty
Saut (Licòpolis)
Qis (Cusae)
Akhetaton
Khmun (Hermòpolis)
Hebenu (i Beni Hassan)
Menat-Khufu
Dehenet (Akoris)
Saka
Hutnesut
Teudjoi
Per-Medjed (Oxirrinc)
Nen-nesu (Heracleòpolis)
Semenuhor
Shedet (Arsenoe)
Tepihut (Afroditòpolis)
Al-Atawla
Assiut
Al-Qusiya
Amarna
Al-Ashmunein
Kom al-Ahmar
Al-Minyā
Tihna al-Djebel
Hamatha ?
Sharuna
Al-Hiba
Al-Bahnasa
Ahnasiya al-Madina
Kafr Ammar
el Faium
Atfih o bé Lisht
Núm. Nomós Ciutats antigues Lloc modern Núm. Nomós Ciutats antigues Lloc modern



I




II
III


IV
V
VI

VII
VIII
IX
X
Ineb Hedj




Khensu
Ament


Sap-res
Sap-meh
Kaset

Wa-imnty
Nefer abt
Anedjty
Ka-kem
Men-Nefer (Memfis)
Iu Snofru ?
Sakkara
Per Usir
Imentet (Hernecher)
Khem (Letòpolis)
Imu
Timinhor (Hermòpolis Parva)
Raqedu
Ptkheka
Zau (Sais)
Per-Wadjet (Buto)
Khasu (Xois)
Nàucratis
Tjeku (Pithom ?)
Djedu (Busiris)
Hut Ta-Hery-ib (Atribis)
Mit Rahina
Dashur
Saqqara
Abusir al-Melek
Guiza
Ausim
Kom al-Hisn
Damanhur
Alexandria
Tanta
Sa al-Hagar
Tell al-Farain
Sakha
Nàucratis
Tell al-Maskhuta
Abusir Bana
Tell Atrib (Banha)
XI

XII
XIII
XIV

XV
XVI
XVII
XVIII
XIX



XX


Ka-heseb

Theb-ka
Heq-at
Khenty-abt

Tehut
Kha
Semabehdet
Am-Khent
Am-Pehu



Sepdu


Taremu (Leontòpolis)
Shednu (Pharbaithos)
Tjebennetjer (Sebenitos)
Iunu (Heliòpolis)
Tjaru (Sile)
Senu (Pelúsion)
Bah (Hermòpolis Mikra)
Djedet (Mendes)
Semabehdet
Per Bastet (Bubastis)
Imet
Hawaret (Àvaris)
Djanet (Tanis)
Pi-Ramsès
Per-Sopdu
Tell el-Muqdam
Tell Abu Yasin
Samannud
Matariya
Tell Abu Safa
Tell al-Farama
Al-Baqliya
Tell al-Ruba
Tell el-Balamun
Tell Basta i Zagazig
Tell Nabasha
Tell al-Daba
San al-Hagar
Qantir
Saft el-Hinna
Antic Egipte