Edifici del Col·legi de Cirurgia
 |
| Entrada al teatre anatòmic del Col·legi de Cirurgia |
 |
 | |
| 41° 22′ 54″ N, 2° 10′ 10″ E / 41.3817°N,2.1694°E / 41.3817; 2.1694 | |
Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya
El Col·legi de Cirurgia és un edifici situat al carrer del Carme del Raval de Barcelona, annex a l'antic hospital de la Santa Creu i catalogat com a bé cultural d'interès nacional.[1] Actualment és la seu de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.[2]
Descripció
La façana és molt sòbria i de pedra ben tallada, amb frontó mixtilini, amb fornícules buides i l'escut del rei Carles III (1762), obra de Carles Grau. L'amfiteatre interior és molt ben resolt, amb una taula de marbre al centre, per fer-hi disseccions. Una graderia semicircular de pedra, la primera fila de la qual és feta de butaques d'estil rococó, és obra de Llorenç Roselló, que també feu gelosies de la galeria superior, sobreportes i el peu de la taula de disseccions, dissenyat per l'escultor Joan Enrich.[2]
La sala és il·luminada per grans finestrals i una llanterna zenital que sobresurt per damunt de les cobertes de l'edifici. En una fornícula del saló hi ha el bust del gran cirurgià del segle xviii, Pere Virgili.[2]
El 26 de gener del 1956 es va inaugurar el bust del doctor Alexander Fleming (1881-1955), en una fornícula sobre una font, a la façana posterior de l'edifici, obra de Josep Manuel Benedicto. En un primer moment, es va pensar de posar-lo a la Rambla, però l'Acadèmia de Medicina va demanar poder-lo tenir a la façana de la seva seu.[3]
Història
El Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona va ser fundat per reial ordre l'any 1760, sota l'impuls i direcció del cirurgià Pere Virgili, seguint el model del de Cadis.[2] Virgili traçà el programa de la seu i n'encarregà el projecte a l'arquitecte madrileny Ventura Rodríguez, que el realitzà el 1761. Les obres foren adjudicades en pública subhasta al fuster Pere Armet i al mestre de cases Francesc Renart,[4] i la construcció, un cop autoritzada pel rei Carles III, s'allargà del 1762 a 1764. La inspecció anà a càrrec de l'enginyer militar Pedro Martín Cermeño, que en delegà la direcció a Pedro Carlos Saliguet. Joan Cuesta fou l'aparellador, i també hi col·laborà la companyia dels mestres de cases Onofre Ivern i Josep Ribes i dels fusters Pau Planes i Deodat Casanoves.[2]
El nou edifici s'inaugurà solemnement sota la presidència del Capità General de Catalunya, Marquès de la Mina, el 29 de març del 1764.[5]
Referències
- ↑ «Col·legi de Cirurgia». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ Fabre, Jaume; Huertas, Josep Maria «A Alexander Fleming». Art públic. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Usandizaga, 1964, p. 48-49.
- ↑ Usandizaga, 1964, p. 45-46.
Bibliografia
- Usandizaga Soraluce, Manuel. Instituto Municipal de Historia de la Ciudad, Ayuntamiento de Barcelona. Historia del Real Colegio de Cirugia de Barcelona (1760-1843) (en castellà), 1964. Dipòsit Legal B. 5.780-1964 [Consulta: 10 abril 2020].
Enllaços externs
- «Col·legi de Cirurgia». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Reial Acadèmica de Medicina i Cirurgia». UPCommons.
