Cultura Horgen
  | |
| Tipus | cultura arqueològica |
|---|---|
| Part de | neolític |
| Geografia | |
| Originari de | Romandia (Suïssa) i Baden-Württemberg (Alemanya) |
| Inici | 3400 aC |
| Fi | 2800 aC |
La cultura Horgen és una de les diverses cultures arqueològiques del període neolític presents a l'actual Suïssa. La cultura Horgen pot derivar de la cultura Pfyn i la ceràmica Horgen primerenca és similar a la ceràmica anterior de la cultura Cortaillod de Twann, Suïssa.[1] Rep el nom d'un dels jaciments principals que definiren aquesta cultura situat a Horgen.
Cronologia
La cultura Horgen va començar al voltant del 3500/3400 aC i va durar fins al 2850 aC. Les dates obtingudes a través de la dendrocronologia oscil·len entre el 3370 i el 2864 aC.[1]
Distribució
L'àrea central de Horgen es troba al nord de Suïssa i al sud-oest d'Alemanya, prop del llac de Constança. Tot i així podria haver arribat més al nord seguint el curs del Rin.[1] La cultura Horgen podria haver tingut vincles amb la cultura francesa de Seine-Oise-Marne.[2] Els jaciments es troben a Horgen, Hauterive-Champréves, Eschenz i Zúric.
A Feldmeilen-Vorderfeld i Meilen, al marge dret del llac de Zúric, s'hi van trobar quatre capes amb restes de la cultura Pfyn (4350-3950 aC calibrats) seguides de cinc capes de la cultura Horgen (3350-2950 aC). A la propera Meilen, s'hi va descobrir una capa de Pfyn (4250-4000 aC) seguida de tres capes de Horgen (3300-2500 aC).[3]
Característiques
S'hi han pogut observar tres fases ceràmiques: la primerenca, la mitjana i la tardana. La ceràmica primitiva mostra una afinitat amb la de la Pfyn i potser també amb la de la Cortaillod de Twann. Els verticils del fus de la ceràmica poden indicar connexions amb la cultura de Funnelbeaker del sud i la cultura primerenca de Baden. La fase mitjana pot estar influenciada per tradicions més occidentals. La fase final de Horgen presenta similituds amb les cultures Burgerroth, Wartberg i Goldberg III.[1]
La ceràmica Horgen és en general menys refinada i decorada que l'anterior cultura Cortaillod. Tanmateix, la indústria del sílex estava ben desenvolupada i produïa elegants eines de pedra.[2]
El consum de porc es va incrementar durant l'era Horgen. Els ossos de porc són els ossos més comuns, presents a les zones d'escombraria de les poblacions. La seva presència representa fins al 70% del total d'ossos trobats.[4]
La cultura Horgen practicava la fosa de coure en una mesura limitada, ja que les troballes de coure són rares i les proves de processament són esporàdiques.[5] Ötzi, l'individu que van trobar congelat als Alps tirolesos el 1991, duia una destral de coure i eines de pedra del tipus Horgen.[6]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «The Horgen Culture» (en anglès). comp-archaeology.org. Arxivat de l'original el 2010-11-02. [Consulta: 2 març 2023].
- ↑ 2,0 2,1 Purdy, 1990, p. 80.
- ↑ Berger i Suess, 1979, p. 104–107.
- ↑ Menotti, 2004, p. 154.
- ↑ ielsen, 2016, p. 149-165.
- ↑ Wierer, 2018.
Bibliografia
- Berger, Rainer; Suess, Hans Eduard. Radiocarbon dating: proceedings of the ninth international conference, Los Angeles and La Jolla 1976 (en anglès). University of California Press, 1979, p. 787. ISBN 978-0-520-03680-2.
- ielsen, Ebbe «Neolithic Copper Artefacts from the Canton of Lucerne (Central Switzerland)». Archaologisches Korrespondenzblatt, 46, 2, 2016, pàg. 149–165.
- Menotti, Francesco. Living on the lake in prehistoric Europe: 150 years of lake-dwelling research. Routledge, 2004, p. 304. ISBN 978-0-415-31719-1.
- Purdy, Barbara A. ; National Endowment for the Humanities; University of Florida (1988). Wet site archaeology. CRC Press. pp. 80–. ISBN 978-0-936923-08-6. Retrieved 28 June 2010.. Wet Site Archaeology (en anglès). CRC Press, 1990, p. 338. ISBN 9780936923086.
- Wierer, U. «The Iceman's lithic toolkit: Raw material, technology, typology and use». PLOS ONE, 13, 6, 2018. Bibcode: 2018PLoSO..1398292W. DOI: 10.1371/journal.pone.0198292. PMC: 6010222. PMID: 29924811.
