Cosme Aguiló Adrover

Infotaula de personaCosme Aguiló Adrover

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r agost 1950 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Santanyí (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilòleg Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (membre corresponent de l'IEC) (2006–) Modifica el valor a Wikidata
Participà en
31 març 2016Manifest Koiné Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
  • (2002) Toponímia i etimologia
  • (2017) Atles Ornitonímic de les Illes Balears Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (1991)  premi 31 de Desembre Modifica el valor a Wikidata

Cosme Aguiló Adrover (Santanyí, 1 d'agost de 1950) és un filòleg mallorquí, membre corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans des del 2006.[1]

Ha publicat articles a la revista Randa i al butlletí de l'Institut Menorquí d'Estudis. El 1991 va rebre el Premi 31 de desembre de l'OCB i el 1994 fou nomenat col·laborador del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears (UIB).[1] Després d'una trajectòria d'autodidacta, a l'edat madura el 2007 va obtenir el doctorat per la UIB[2] amb una tesi sobre la toponimia de Santanyí i Ses Salines.[3] En aquesta obra va inventariar més de sis mil topònims documentats en diferents segles i localitzats en mapes detallats.[2] La seva obra destaca per una minuciositat i un afany d'exactitud i d'exhaustivitat.[4] El 2017 va publicar junts amb l'ornitòleg Antoni Mestre l'Atles ornitonímic, un recull cartogràfic dels mots populars de les aus de tot el territori de les Illes Balears resultat de mes de vint-i-cinc anys de recerques,[5] als quals destaca el Muscicapa striata amb quaranta-set noms com ara llosca, papamosca, xiga, tatxeta, matamosca, enclotxamosques o pagofigo.[6]

Obres

Per una bibliografia més extensa vegeu «Obra de Cosme Aguiló Adrover» a Dialnet.

  • Mapa Toponímic de l'Illa de Cabrera (1980)[7]
  • Mapa Toponímic de sa Dragonera. (1982)
  • La toponímia de la costa de Felanitx (1991)
  • La toponímia de la costa de Campos (1991) «excel·lent llibre sobre els topònims costaners del municipi de Campos».[8]
  • La toponímia de la costa de Llucmajor (1996)
  • Toponímia i etimologia (2002)[9]
  • De Rebus Populi Mei (2007)
  • La toponímia de Santanyí i Ses Salines (2007)
  • Sic isti nostri sunt (2010)
  • La toponímia de la costa d'Artà (2011)
  • La flora i la fauna a la toponímia de Mallorca Arxivat 2017-04-12 a Wayback Machine.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Membres corresponents:Cosme Aguiló Adrover». Institut d'Estudis Catalans: l'Institut de les Ciències i les Humanitats - Acadèmia de la Llengua Catalana. [Consulta: 27 març 2020].
  2. ↑ 2,0 2,1 Rosseló i Verger, Vicenç. «Els estudis toponícs de les Illes Balears i Pitiüses». A: Toponimia de España : estado actual y perspectivas de la investigación. Berlín: De Gruyter, 2010, p. 217. ISBN 978-3-11-023349-0. 
  3. ↑ Aguiló i Adrover, Cosme. La toponimia de Santanyi i Ses Salines (Tesi) (en castellà). Palma: Universitat de les Illes Balears, 2007. 
  4. ↑ Miralles i Montserrat, 2003, p. 130-131.
  5. ↑ Mateu, Margalida «L'‘Atles ornitonímic’, una eina per a la supervivència dels noms dels ocells». Ara Balears, 09-06-2017.
  6. ↑ Janer Torrens, Antoni «Quan els noms volen». Ara Balears, 07-09-2014.
  7. ↑ Miralles i Monserrat, Joan. «Presentació del mapa toponímic de Cabrera, de Cosme Aguiló». A: Estudis d'onomàstica. 1. ed. Palma: Universitat de les Illes Balears, Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, 2003, p. 127 ss. ISBN 84-8415-526-9. 
  8. ↑ de Epalza, Mikel. «‘Sa Ràpita’ de Campos, a Mallorca, topònim araboislàmic i document històric». A: Estudis de llengua i literatura en honor de Joan Veny. 1. ed. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1997-1998, p. 663-664. ISBN 84-7826-896-0. 
  9. ↑ Toponímia i etimologia. 1. ed. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002. ISBN 84-8415-421-1. 
Registres d'autoritat
Bases d'informació