Claudi Lorenzale i Sugrañes

Infotaula de personaClaudi Lorenzale i Sugrañes

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 desembre 1816 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort31 març 1889 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentNatzarenisme Modifica el valor a Wikidata
AlumnesMarià Fortuny i Marsal, Llorenç Brunet i Forroll i Ramir Lorenzale i Rogent Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsRamir Lorenzale i Rogent Modifica el valor a Wikidata
Pintures a la cúpula de la Casa de la Ciutat de Barcelona de Claudi Lorenzale representant el Comerç i la Indústria.

Claudi Lorenzale i Sugrañes (Barcelona, 8 de desembre de 1814 o 1815[1] - Barcelona, 31 de març de 1889)[2] fou un professor i pintor català, integrant del natzarenisme. Va ser molt reconegut com a retratista. Amb Pau Milà i Fontanals, Lorenzale representa el moviment del romanticisme medievalista que és l'origen de la recuperació del passat històric de Catalunya, confluint amb la Renaixença catalana.

Biografia

Fill d'un barreter italià, es formà com a pintor a Múrcia des de 1828 i, a partir de 1830, a l'escola de la Llotja de Barcelona, on esdevingué alumne de Pelegrí Clavé i obtingué el primer premi de pintura per la seva obra Jael i Sísara el 1837. El mateix any, els seus pares el van enviar a Roma amb Pau Milà, qui el va posar en contacte amb el pintor natzarè Friedrich Overbeck, del qual esdevingué deixeble. Continuà la seva formació a l'Accademia di San Luca, on també fou obsequiat amb un primer premi de pintura. Durant la seva estada viatjà a moltes ciutats italianes de tradició artística i va ser molt influenciat pels grans mestres del Renaixement.

Va tornar a Barcelona el 1844 amb un programa artístic purista, inspirant-se en l'art medieval i en els ensenyaments d'Overbeck. Fundà una acadèmia pròpia que adquirí molt renom, estimulat per la recuperació dels models anteriors a Rafael. El seu prestigi com a docent comportà que el 1851 fos nomenat professor de l'escola Llotja de Barcelona, on exercí la docència fins al 1888, tant als Estudis d'Aplicació com als Estudis Superiors.[3] El 1858, en fou director, càrrec que ostentà fins al 1877.[3] Va tenir com a alumnes: Marià Fortuny, Caba, Padro, Lluís Vermell i Busquets,[4] Gaudenci Masó i Ruiz de Espejo,[5] el seu fill Ramir Lorenzale i la majoria dels pintors barcelonins de la seva generació, als qui va influir durant les seves classes públiques i privades.

Obres

Referències

  1. ↑ La inscripció del registre de defunció (any 1889, número de registre 2879) indica que tenia 74 anys en morir. Podia doncs haver nascut el 1814 o el 1815.
  2. ↑ L'any de naixement del pintor encara es troba en procés d'investigació. Les dates que apuntem es basen en l'article sobre Lorenzale publicat a l'Enciclopèdia Espasa, que parla del 8 de desembre de 1815, i en la necrològica escrita per Josep Masriera el mateix any de la seva mort, que avança la data a 1814, encara que coincideix en el dia. Masriera y Manovens, Josep. “En el Círculo” (text necrològic sobre Claudi Lorenzale), La Vanguardia, 14 de maig de 1889, p. 1 [Consulta: 29 abril 2015]. 
  3. ↑ 3,0 3,1 «Professors i assignatures de l'Escola de Belles Arts de Barcelona (1850-1900)». Grup de recerca GRACMON, Universitat de Barcelona. [Consulta: 31 maig 2016].
  4. ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 67, pàg. 1560 (ISBN 84-239-4567-7)
  5. ↑ Domènech i Vives, Ignasi. Els Masó: artistes i col·leccionistes. 1a edició. Girona: Úrsula Llibres, juny 2017. ISBN 978-84-946417-1-8. 
  6. ↑ Augé, Claustre; Torner, Jordi; Vila, Rosa M. «Les pintures de Lorenzale de la catedral de Solsona: estudi i restauració». Oppidum. Revista Cultural del Solsonès, 11, 2013, pàg. 45–58. ISSN: 2696-6484.
  7. ↑ «Estudi de sant Josep per al retaule de l'altar major de la catedral de Solsona», 06-08-2018. [Consulta: 2 novembre 2022].
  8. ↑ [enllaç sense format] https://www.museunacional.cat/en/colleccio/portrait-painters-wife-and-children/claudi-lorenzale/044392-000

Vegeu també

Bibliografia

  • Cañellas, Sílvia; Gil, Núria «Claudio Lorenzale i Sugrañes (1814 o 1815-1889). Projectista de vidrieres/vitralls». Butlleti de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, vol. 29, 2015, pàg. 57-74.
  • DDAA. La col·lecció Raimon Casellas. Publicacions del Mnac/ Museo del Prado, 1992. ISBN 84-87317-21-9. «Catàleg de l'exposició del mateix títol que es va dur a terme al Palau Nacional de Montjuïc entre el 28 de juliol i el 20 de setembre de 1992» 
  • FALGÀS, Jordi et al, Barcelona and Modernity, Picasso Gaudí Miró Dalí, ISBN 0-300-12106-7, 2006.
  • FONTBONA, Francesc, Gran Enciclopèdia Catalana, Enciclopèdia Catalana SA, Barcelona, 1976, ISBN 84-85194-02-0
  • Gumà, Montserrat (coord). Guia del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona: Publicacions del MNAC, 2004. ISBN 84-8043-136-9. 

Enllaços externs

Registres d'autoritat
Bases d'informació