Charo López

Charo López

Biografia
Naixement	28 octubre 1943 (80 anys) Salamanca (Espanya)
Dades personals
Formació	Universitat de Salamanca
Activitat
Ocupació	actriu, actriu de teatre
Activitat	1965  –

María del Rosario López Piñuelas coneguda artísticament com a Charo López (Salamanca, 28 d'octubre de 1943) és una actriu espanyola.^[1]

Biografia

Començaments

Mentre estudia Filosofia i Lletres a la seva ciutat natal participa en diverses funcions de teatre universitari. La seva incipient vocació artística troba llit professional amb les pel·lícules Ditirambo, de Gonzalo Suárez i El hueso, d'Antonio Giménez-Rico en 1967.^[2]

Cursa estudis en la Escola Oficial de Cinema i perfecciona la seva tècnica teatral alhora que treballa en nombrosos espais dramàtics de Televisió Espanyola i en sèries com Los camioneros, de Mario Camus i El pícaro, de Fernando Fernán Gómez.

El seu pas pel cinema al començament de la dècada de 1970 es redueix al spaghetti western (El sol bajo la tierra, El bandido Malpelo) i pel·lícules d'escassa projecció que únicament ressalten la seva fotogenia i la seva rotunda bellesa. Luis Buñuel aprova la seva participació en La Voie Lactée (1969), però el sindicat d'actors francès ho impedeix per tractar-se d'una actriu desconeguda.^[3]

La seva col·laboració amb Gonzalo Suárez continua a El extraño caso del doctor Fausto (1969), La Regenta (1974) i Parranda (1977).

Los gozos y las sombras

El seu alt reconeixement no arriba fins a 1980 amb un paper secundari en la sèrie de televisió Fortunata y Jacinta, de Mario Camus, i especialment, ja en plena maduresa, gràcies al personatge de Clara Aldán a Los gozos y las sombras, sèrie d'èxit basada en la novel·la homònima de Gonzalo Torrente Ballester.

Posteriorment, encadena treballs rellevants per al cinema: La colmena i La vieja música, de Camus; Los paraísos perdidos, de Basilio Martín Patino; Tiempo de silencio, de Vicente Aranda i Lo más natural, de Josefina Molina. Gonzalo Suárez torna a dirigir-la en la sèrie Los pazos de Ulloa i a les pel·lícules Epílogo, Don Juan en los infiernos i El detective y la muerte. Encara que no accepta el paper que Pedro Almodóvar li ofereix a Matador (1986), sí apareix a Kika en 1993.

En 1997 estrena Secretos del corazón, pel·lícula de Montxo Armendáriz candidata a l'Oscar de Hollywood per la qual aconsegueix el Premi Goya a la millor actriu de repartiment. Després interpreta papers breus a Plenilunio, d'Imanol Uribe o Tiempos de azúcar, de Juan Luis Iborra i protagonitza Nudos i La soledad era esto.

Teatre

Entre 1987 i 1989 realitza una gira teatral a l'Argentina amb els muntatge Hay que deshacer la casa i Una jornada particular.^[4] Des de llavors, com a actriu i productora, es decanta per obres que potenciïn la seva vis còmica, entre elles Tengamos el sexo en paz i Carcajada salvaje, representades en diferents etapes des de la dècada de 1990. Així mateix protagonitza Los puentes de Madison, Memorias de Sarah Bernhardt i El otro lado.

Charo López es va casar en dues ocasions, amb el crític, escriptor i cineasta Jesús García de Dueñas (1965-1971) i amb n el periodista Carlos Gabetta (1988-1993).

Filmografia parcial

Televisió

Teatre

Premis i candidatures

Premis Goya

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
1990	millor interpretació femenina protagonista	Lo más natural	Candidata
1997	millor interpretació femenina de repartiment	Secretos del corazón	Guanyadora

Fotogramas de Plata

Any	Categoria	Treball	Resultat
1975	Millor intèrpret de televisió	Cuentos y leyendas	Guanyadora
1982	Millor intèrpret de televisió	Los gozos y las sombras	Guanyadora
1984	Millor actriu de cinema	Epílogo Últimas tardes con Teresa	Candidata
1985	Millor actriu de cinema	Crimen en familia La vieja música Los paraísos perdidos	Candidata
1997	Millor actriu de teatre	Tengamos el sexo en paz	Guanyadora
2014	Tota una vida		Guanyadora

Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics^[6]

Any	Categoria	pel·lícula	Resultat
1968	Premi Antonio Barbero	El hueso	Guanyadora

Unión de Actores

Any	Categoria	Trabajo	Resultat
1997	millor interpretació secundària de cinema	Secretos del corazón	Guanyadora

Premis Sant Jordi de Cinema^[7]

Any	Categoria	Resultat
2009	Premi a la trajectòria professional	Guanyadora

TP d'Or

Any	Categoria	Sèrie de televisió	Resultat
1985	Millor actriu	Los pazos de Ulloa	Guanyadora
1982		Los gozos y las sombras	Guanyadora
1975		Cuentos y leyendas	Guanyadora

Altres

• Premi del sindicat cinematogràfic per La Regenta (1974).
• Premi Ercilla de teatre pel seu treball en Hay que deshacer la casa (1989).
• Premi Cartellera Túria de teatre pel seu treball en Tengamos el sexo en paz (1997).
• Golden l'Índia Catalina a la millor actriu de repartiment en el Festival de Cartagena d'Índies (1998).
• Camaleó d'honor del Festival Internacional de Cinema Inèdit d'Islantilla (2007).
• Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts (2008).
• Premi Nacional de Cinematografia Nacho Martínez del Festival Internacional de Cinema de Gijón (2010).
• Premi Ercilla (2011)
• Trofeu ALCINE a la millor interpretació femenina 2012 per "La media vuelta"

Referències

Enllaços externs

• Charo López, en retrospectiva
• El paisaje cambiado de la actriz Charo López. El País. Maruja Torres (15/08/1982)
• «El veneno de las tablas». El País. Miguel Ángel Villena (01/03/2008)]