Charo López

Infotaula de personaCharo López

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 octubre 1943 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Salamanca (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Salamanca Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, actriu de teatre Modifica el valor a Wikidata
Activitat1965 Modifica el valor a Wikidata –

IMDB: nm0530048 Allocine: 18961 Allmovie: p43201 TMDB.org: 258049 Modifica el valor a Wikidata

María del Rosario López Piñuelas coneguda artísticament com a Charo López (Salamanca, 28 d'octubre de 1943) és una actriu espanyola.[1]

Biografia

Començaments

Mentre estudia Filosofia i Lletres a la seva ciutat natal participa en diverses funcions de teatre universitari. La seva incipient vocació artística troba llit professional amb les pel·lícules Ditirambo, de Gonzalo Suárez i El hueso, d'Antonio Giménez-Rico en 1967.[2]

Cursa estudis en la Escola Oficial de Cinema i perfecciona la seva tècnica teatral alhora que treballa en nombrosos espais dramàtics de Televisió Espanyola i en sèries com Los camioneros, de Mario Camus i El pícaro, de Fernando Fernán Gómez.

El seu pas pel cinema al començament de la dècada de 1970 es redueix al spaghetti western (El sol bajo la tierra, El bandido Malpelo) i pel·lícules d'escassa projecció que únicament ressalten la seva fotogenia i la seva rotunda bellesa. Luis Buñuel aprova la seva participació en La Voie Lactée (1969), però el sindicat d'actors francès ho impedeix per tractar-se d'una actriu desconeguda.[3]

La seva col·laboració amb Gonzalo Suárez continua a El extraño caso del doctor Fausto (1969), La Regenta (1974) i Parranda (1977).

Los gozos y las sombras

El seu alt reconeixement no arriba fins a 1980 amb un paper secundari en la sèrie de televisió Fortunata y Jacinta, de Mario Camus, i especialment, ja en plena maduresa, gràcies al personatge de Clara Aldán a Los gozos y las sombras, sèrie d'èxit basada en la novel·la homònima de Gonzalo Torrente Ballester.

Posteriorment, encadena treballs rellevants per al cinema: La colmena i La vieja música, de Camus; Los paraísos perdidos, de Basilio Martín Patino; Tiempo de silencio, de Vicente Aranda i Lo más natural, de Josefina Molina. Gonzalo Suárez torna a dirigir-la en la sèrie Los pazos de Ulloa i a les pel·lícules Epílogo, Don Juan en los infiernos i El detective y la muerte. Encara que no accepta el paper que Pedro Almodóvar li ofereix a Matador (1986), sí apareix a Kika en 1993.

En 1997 estrena Secretos del corazón, pel·lícula de Montxo Armendáriz candidata a l'Oscar de Hollywood per la qual aconsegueix el Premi Goya a la millor actriu de repartiment. Després interpreta papers breus a Plenilunio, d'Imanol Uribe o Tiempos de azúcar, de Juan Luis Iborra i protagonitza Nudos i La soledad era esto.

Teatre

Entre 1987 i 1989 realitza una gira teatral a l'Argentina amb els muntatge Hay que deshacer la casa i Una jornada particular.[4] Des de llavors, com a actriu i productora, es decanta per obres que potenciïn la seva vis còmica, entre elles Tengamos el sexo en paz i Carcajada salvaje, representades en diferents etapes des de la dècada de 1990. Així mateix protagonitza Los puentes de Madison, Memorias de Sarah Bernhardt i El otro lado.

Charo López es va casar en dues ocasions, amb el crític, escriptor i cineasta Jesús García de Dueñas (1965-1971) i amb n el periodista Carlos Gabetta (1988-1993).

Filmografia parcial

Televisió

  • Fugitiva (2018)
  • Cuéntame cómo pasó (2016-)
  • Camera café
    • 10 de novembre de 2008
  • Clase media (1987)
  • La Voz humana
    • Eh, Joe (1 d'agost de 1986)
  • Los pazos de Ulloa (1985)
  • La máscara negra
    • Un baile de máscaras (21 de maig de 1982)
  • Los gozos y las sombras (1982)
  • Fortunata y Jacinta (1980)
  • Curro Jiménez
    • La mujer de negro (9 de maig de 1977)
  • Este señor de negro
    • Carola (19 de novembre de 1975)
  • El quinto jinete
    • La familia Vourdalak (20 d'octubre de 1975)
  • Silencio, estrenamos
    • 14 d'agost de 1974 (14 d'agost de 1974)
  • Noche de teatro
    • Águila de blasón (17 de maig de 1974)
  • Los Libros
    • Cuentos de Giovani Bocaccio (4 de març de 1974)
    • El club de los suicidas (7 de desembre de 1977)
  • El pícaro (1974)
    • Capítulo 7: De los sucesos que presenció Lucas una agitada noche en casa de un doctor
  • Juan y Manuela (1974)
  • Los camioneros
    • Ida y vuelta por el mismo camino (14 de gener de 1974)
  • Novela
    • La prima Phillis (12 de març de 1973)
    • Amor de perdición (28 de maig de 1973)
    • Nada menos que todo un hombre (31 de gener de 1977)
  • Tres eran tres (1972-73)
  • Historias de Juan Español
    • 27 de setembre de 1972
  • Ficciones
    • Gradiva (20 de gener de 1972)
    • El misterio de la carretera de Cintra (2 de març de 1972)
    • En defensa de un derecho (14 de abril de 1973)
    • Crimen pasional casi perfecto (22 de setembre de 1973)
    • El rey y la reina (17 de juny de 1974)
    • La saga de Maruxa Canido (29 de juliol de 1974)
  • Las doce caras de Eva
    • Sagitario (5 de gener de 1972)
  • Teatro breve
    • El observatorio (2 d'octubre de 1971)
  • Cuentos y leyendas
    • Tarde llega el desengaño (13 de març de 1969)
    • Ópera en Marineda (14 de gener de 1975)
    • Don Yllán, el Mágico de Toledo (21 de gener de 1975)
    • Los tres maridos burlados (31 d'octubre de 1975)
  • Doce cuentos y una pesadilla
    • Por favor, compruebe el futuro (16 de setembre de 1967)
  • Los Encuentros
    • Juego escondido (5 d'agost de 1967)
  • Estudio 1
    • Carlota (15 de diciembre de 1965)
    • El alcalde de Zalamea (26 de març de 1968)
    • El caballero de Olmedo (29 d'octubre de 1968)
    • Bodas de cobre (11 de febrer de 1972)
    • La hidalga limosnera (31 de març de 1972)
    • La muerte de un viajante (10 de novembre de 1972)
    • La zorra y las uvas (16 de juny de 1975)
    • Mesas separadas (23 de setembre de 1979)
    • Maribel y la extraña familia (16 de març de 1980)
    • Los padres terribles (5 d'octubre de 1980)

Teatre

Premis i candidatures

Premis Goya
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1990 millor interpretació femenina protagonista Lo más natural Candidata
1997 millor interpretació femenina de repartiment Secretos del corazón Guanyadora
Fotogramas de Plata
Any Categoria Treball Resultat
1975 Millor intèrpret de televisió Cuentos y leyendas Guanyadora
1982 Millor intèrpret de televisió Los gozos y las sombras Guanyadora
1984 Millor actriu de cinema Epílogo
Últimas tardes con Teresa
Candidata
1985 Millor actriu de cinema Crimen en familia
La vieja música
Los paraísos perdidos
Candidata
1997 Millor actriu de teatre Tengamos el sexo en paz Guanyadora
2014 Tota una vida Guanyadora
Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[6]
Any Categoria pel·lícula Resultat
1968 Premi Antonio Barbero El hueso Guanyadora
Unión de Actores
Any Categoria Trabajo Resultat
1997 millor interpretació secundària de cinema Secretos del corazón Guanyadora
Premis Sant Jordi de Cinema[7]
Any Categoria Resultat
2009 Premi a la trajectòria professional Guanyadora
TP d'Or
Any Categoria Sèrie de televisió Resultat
1985 Millor actriu Los pazos de Ulloa Guanyadora
1982 Los gozos y las sombras Guanyadora
1975 Cuentos y leyendas Guanyadora
Altres

Referències

  1. Pablo Lizcano entrevista a la actriz Charo López en "Autorretrato". Televisión española, 21 de febrero de 1984.
  2. Borau, José Luis, dir. (1998) Diccionario del cine español. Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España.
  3. Entrevista en Escritura pública (2008)
  4. Charo López en "Más estrellas que en el cielo", con Terenci Moix. TVE, 1 de febrero de 1989.
  5. «Estreno de "Los japoneses no esperan", de Ricardo Talesnik». El País, 03-03-1979. [Consulta: 26 octubre 2011].
  6. «Premios del CEC a la producción española de 1968». CEC. Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 28 octubre 2018].
  7. «Charo López, Premio Especial Sant Jordi de Cine de RNE por su trayectoria». La Información, 18-02-2016 [Consulta: 10 gener 2019].

Enllaços externs

  • Charo López, en retrospectiva
  • El paisaje cambiado de la actriz Charo López. El País. Maruja Torres (15/08/1982)
  • «El veneno de las tablas». El País. Miguel Ángel Villena (01/03/2008)]
  • Vegeu aquesta plantilla
1980s
1990s
2000s
2010s
2020s
Registres d'autoritat