Chan Chan

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Zona arqueològica de Chan Chan
Imatge
Vista de les ruïnes del complex de Tschudi, Chan Chan
Nom en la llengua original(es) Chan Chan Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusJaciment arqueològic i capital Modifica el valor a Wikidata
Construcció850 Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1986 llista del Patrimoni de la Humanitat en perill Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Superfície20 km²
Patrimoni de la Humanitat: 1.414,57 ha Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaTrujillo (Perú), Regió de La Libertad (Perú) i Trujillo (Perú) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióRegió de La Libertad
Perú Perú
Map
 8° 06′ 38″ S, 79° 04′ 30″ O / 8.1105555555556°S,79.075°O / -8.1105555555556; -79.075
Patrimoni de la Humanitat  
TipusPatrimoni cultural  → Amèrica Llatina-Carib
Data1986 (10a Sessió), Criteris PH: (i) i (iii) Modifica el valor a Wikidata
En perill1986 Modifica el valor a Wikidata
Identificador366
Patrimoni cultural del Perú
Lloc webchanchan.gob.pe Modifica el valor a Wikidata

Chan Chan és un lloc arqueològic de la regió peruana de La Libertad, al nord de Trujillo. Està inscrit en la llista del Patrimoni de la Humanitat des del 1986; està també, des del mateix any, inscrit en la llista del Patrimoni de la Humanitat en perill.[1]

D'una superfície d'uns 28 km², Chan Chan va ser construït per Chimor (l'imperi dels chimú), una civilització intermediària tardana que es va desenvolupar sobre les ruïnes de la civilització mochica. La ciutat de terra (en adob) de Chan Chan va ser construïda cap a l'any 1300, i va ser una capital imperial fins que Chimor va ser conquerida per l'Imperi Inca al segle xv. És la ciutat precolombina més gran d'Amèrica i va arribar a tenir aproximadament 30.000 habitants.

Amb la conquesta pels inques, la ciutat va romandre més o menys intacta, però amb l'arribada dels espanyols va començar el saqueig, i actualment les restes es conserven en museus.

La capital chimú està composta de nou unitats arquitectòniques conegudes com a residències o palaus reials. En cadascuna d'aquestes, hi havia un túmul funerari amb nombroses ofrenes i cambres plenes de ceràmica, teixits i joies. Cadascuna d'aquestes unitats té una configuració rectangular, amb una entrada sobre el seu costat septentrional, d'altes muralles, i un laberint. El palau Tschudi és l'única zona restaurada de Chan Chan.

Relleus representant peixos en el complex de Tschudi, Chan Chan
Detall

Les muralles han estat construïdes en maons de tova recoberts d'un ciment lleuger, en el qual han estat gravades les decoracions. Algunes són representacions realistes d'ocells, peixos, i petits mamífers. D'altres són representacions més estilitzades dels mateixos objectes. Mentre que, en les civilitzacions més antigues, els agradava crear representacions felines o antropomòrfiques, l'estil chimú té una preferència pels motius marítims. Els gravats de Chan Chan representen peixos, pelicans i xàrcies de pesca. Chan Chan, contràriament a altres ruïnes peruanes, es troba, en efecte, a prop de l'oceà Pacífic.

La ciutat ha estat durament afectada per l'erosió generada pel Niño, que provoca importants precipitacions de pluja i inundacions sobre la costa peruana. Els visitants entren, generalment, pel complex Tschudi (batejat amb el nom d'un explorador suís), una de les últimes ciutadelles construïdes. Hi ha, igualment, altres ruïnes chimú i moche als voltants de Trujillo.

Bibliografia

Art of the Andes, from Chavin to Inca. Rebecca Stone Miller, Thames and Hudson, 1995.

Referències

  1. Centre, UNESCO World Heritage. «Chan Chan Archaeological Zone» (en anglès). [Consulta: 28 febrer 2017].

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
  • UNESCO Centre del patrimoni mundial.
  • History Channel Classroom: Chan Chan Arxivat 2008-07-20 a Wayback Machine..
  • Vegeu aquesta plantilla
Jaciments arqueològics del Perú
  • Acaray
  • Ahuila Gencha Machay
  • Amaru Marka Wasi
  • Aqüeductes de Cantalloc
  • Arhuaturo
  • Asana
  • Asiru Phat'jata
  • Aspero
  • Auga Punta
  • Auquilohuagra
  • Awkin Punta
  • Awkimarka (Apurímac)
  • Awkimarka (Huánuco)
  • Aya Muqu
  • Ayamachay
  • Ayawayq'u
  • Azángaro
  • Baths of Boza
  • Bandurria
  • Buena Vista
  • Cahuachi
  • Cajamarquilla
  • Cao Viejo
  • Carachupa
  • Carajía
  • Caral
  • Cementiri de Chauchilla
  • Cerro Baúl
  • Cerro Pátapo
  • Cerro Trinidad
  • Chan Chan
  • Chanquillo
  • Chavín de Huantar
  • Chawaytiri
  • Cheqollo
  • Chichakuri
  • Chipaw Marka
  • Choquepuquio
  • Choquequirao
  • Choquequirao Puquio
  • Churajón
  • Chuya
  • Cochabamba
  • Cochapata
  • Colcampata
  • Collor
  • Condorcaga
  • Cota Coca
  • Coricancha
  • Coves de Lauricocha
  • Coves de Sumbay
  • Coves de Toquepala
  • Cumbemayo
  • Cutimbo
  • El Brujo
  • El Cañoncillo
  • El Ingenio
  • El Paraíso
  • Garagay
  • Gran Pajatén
  • Gran Vilaya
  • Guellayhuasin
  • Guitarrero Cave
  • Hatun Machay
  • Hatun Misapata
  • Hatun Rumiyoc
  • Hatun Uchku
  • Hatun Usnu
  • Hatunmarka
  • Honcopampa
  • Huaca de la Luna
  • Huaca del Dragón
  • Huaca del Sol
  • Huaca Huallamarca
  • Huaca Prieta
  • Huaca Pucllana
  • Huaca San Marcos
  • Huaca Santa Ana
  • Huacramarca
  • Hualpayunca
  • Huamanmarca, La Convención
  • Huamboy
  • Huankarán
  • Huánuco Pampa
  • Huari
  • Huayna Picchu
  • Huayrapongo
  • Huchuy Qosqo
  • Huiñao
  • Inca Uyo
  • Incahuasi, Lima
  • Ingatambo
  • Inka Mach'ay
  • Inka Raqay, Apurímac
  • Inka Raqay, Ayacucho
  • Inka Tampu, Huayopata
  • Inka Tampu, Vilcabamba
  • Inka Tunuwiri
  • Inka Wasi, Ayacucho
  • Inka Wasi, Huancavelica
  • Inkapintay
  • Inkilltambo
  • Inti Punku
  • Inti Watana, Ayacucho
  • Inti Watana, Calca
  • Inti Watana, Urubamba
  • Intikancha
  • Intini Uyu Pata
  • Intipa Ñawin
  • Intiyuq K'uchu
  • Iskuqucha
  • Isog
  • Jinkiori
  • Jisk'a Iru Muqu
  • Kanamarka
  • Kanichi
  • Kenko
  • Killa Mach'ay
  • Killarumiyuq
  • Kotosh
  • Kuelap
  • Kukuli
  • Kuntur Wasi
  • Kunturmarka, Ayacucho
  • Kunturmarka, Pasco
  • Kuntuyuq
  • Kusichaka
  • Khichuqaqa
  • Khuchi Mach'ay
  • K'allapayuq Urqu
  • K'ipakhara
  • Laguna de las Momias
  • Layzón
  • Línies de Nazca
  • Llactan
  • Llamachayuq
  • Llamachayuq Qaqa
  • Llamayuq
  • Llamuqa
  • Llaqta Qulluy, Acoria
  • Llaqta Qulluy, Conayca
  • Llaqta Qulluy, Tayacaja
  • Llaqta Qulluy, Vilca
  • Llaqtapata
  • Machu Colca
  • Machu Picchu
  • Machu Pirqa
  • Machu Pitumarka
  • Machu Q'inti
  • Mallkuamaya
  • Mameria
  • Maray Qalla
  • Marayniyoq
  • Marcahuamachuco
  • Markahirka
  • Markansaya
  • Markapukyu
  • Marpa
  • Mawk'allaqta, Castilla
  • Mawk'allaqta, Espinar
  • Mawk'allaqta, La Unión
  • Mawk'allaqta, Melgar
  • Mawk'allaqta, Paruro
  • Mawk'allaqta, Sandia
  • Mawk'ataray
  • Mazur
  • Miculla
  • Millka
  • Miraflores
  • Mirq'imarka
  • Miyu Pampa
  • Molloko
  • Moray
  • Mulinuyuq
  • Mullu Q'awa
  • Muyu Muyu
  • Muyu Urqu
  • Muyuq Marka
  • Nina Kiru
  • Ninamarca
  • Ñawpallaqta, Huanca Sancos
  • Ñawpallaqta, Fajardo
  • Ñawpallaqta, Lucanas
  • Ñusta Hispana
  • Ollantaytambo
  • Pacatnamu
  • Pachacamac
  • Pachatusan
  • Paiján
  • Pañamarca
  • Paracas Candelabra
  • Paraccra
  • Patallaqta
  • Pikillaqta
  • Pikimach'ay
  • Pilluchu
  • Pinkuylluna
  • Pirca Pirca, La Libertad
  • Pirca Pirca, Lima
  • Pirhuaylla
  • Piruro
  • Pirwayuq
  • Písac
  • Puka Pukara
  • Puka Urqu
  • Pukara, Coporaque
  • Pukara, Fajardo
  • Pukara, Puno
  • Pukara, Vilcas Huamán
  • Pukarani
  • Pumamarka, San Sebastián
  • Pumamarka, Urubamba
  • Pumaq Hirka
  • Pumawasi
  • Punkuri
  • Puqin Kancha
  • Puruchuco
  • Purunllacta, Cheto
  • Purunllacta, Soloco
  • Pusharo
  • Pusuquy Pata
  • Puyupatamarca
  • Qaqapatan
  • Qenko
  • Qillqatani
  • Qillqay Mach'ay
  • Quiaca
  • Quillarumi
  • Quishuar
  • Qullqapampa
  • Qulu Qulu
  • Qunchamarka
  • Qunchupata
  • Quri Winchus
  • Qurimarka, Apurímac
  • Qurimarka, Cusco
  • Quriwayrachina, Anta
  • Quriwayrachina, Ayacucho
  • Quriwayrachina, La Convención
  • Qasa Pata
  • Qhapaq Kancha
  • Raqch'i
  • Revash
  • Rumicolca
  • Rumiwasi
  • Runayoc
  • Runkuraqay
  • Sacsayhuamán
  • Chacamarca
  • Sara Sara
  • Sayacmarca
  • Sayhuite
  • Sechín
  • Sillustani
  • Sipán
  • Sóndor
  • Soro Mik'aya Patjxa
  • Susupillu
  • Tambo Colorado
  • Tambo Totem
  • Tambomachay
  • Tampu Mach'ay
  • Tampukancha
  • Tanqa Tanqa
  • Tantarica
  • Taqrachullu
  • Tarahuasi
  • Tarmatambo
  • Templo del Zorro
  • Wiraqucha
  • Tikra
  • Tinyaq
  • Tipón
  • Titiqaqa
  • Toro Muerto
  • Trinchera
  • Túcume
  • Tunanmarca
  • Tunay Q'asa
  • Tupu Inka
  • T'akaq
  • T'uqu T'uquyuq
  • Uchkus Inkañan
  • Urpish
  • Uskallaqta
  • Usnu, Ayacucho
  • Usnu, Huánuco
  • Usnu Muqu
  • Usqunta
  • Uyu Uyu
  • Venado cautivo
  • Ventanillas de Otuzco
  • Ventarron
  • Vilcabamba
  • Vilcashuamán
  • Viracochapampa
  • Vitcos
  • Waman Pirqa
  • Wamanilla
  • Wamanmarka, Chumbivilcas
  • Wamanmarka, Lima
  • Wanakawri, Cusco
  • Wanakawri, Huánuco
  • Waqlamarka
  • Waqra Pukara
  • Waqutu
  • Warahirka
  • Waraqayuq
  • Waraqu Urqu
  • Warawtampu
  • Wari Willka
  • Waruq
  • Wat'a, Cusco
  • Wat'a, Huánuco
  • Wayna Q'inti
  • Wayna Tawqaray
  • Wichama
  • Wichqana
  • Wich'un
  • Wila Wilani
  • Wilca
  • Wilcahuaín
  • Willkaraqay
  • Wiñay Wayna
  • Wiraqucha Pirqa
  • Yanaca
  • Yanaqi - Qillqamarka
  • Yaynu
  • Yuraq Mach'ay
Registres d'autoritat
Bases d'informació