Celestino Andrés Sánchez Ramos
Biografia | |
---|---|
Naixement | 24 juliol 1950 (73 anys) Màlaga (Espanya) |
Regidor de l'Ajuntament de Barberà del Vallès | |
3 juliol 1999 – 29 abril 2009 | |
Diputat al Parlament de Catalunya | |
18 abril 1989 – 21 gener 1992 (dissolució parlamentària) Legislatura: tercera legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona | |
5è Secretari quart del Parlament de Catalunya | |
16 juny 1988 – 21 desembre 1989 ← Marçal Casanovas i Guerri – Rosa Fabián Martínez → | |
Diputat al Parlament de Catalunya | |
16 juny 1988 – 18 abril 1989 (renúncia) Legislatura: tercera legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona | |
Diputat al Parlament de Catalunya | |
juliol 1983 – 20 març 1984 (dissolució parlamentària) Legislatura: primera legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona | |
Diputat al Parlament de Catalunya | |
10 desembre 1981 – juliol 1983 Legislatura: primera legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona | |
Diputat al Parlament de Catalunya | |
10 abril 1980 – 10 desembre 1981 Legislatura: primera legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona | |
Dades personals | |
Formació | Escola Industrial d'Arts i Oficis Escola Industrial |
Activitat | |
Lloc de treball | Barcelona |
Ocupació | polític, lampista, sindicalista, electricista |
Partit | Partit dels i les Comunistes de Catalunya (1981–) Partit Socialista Unificat de Catalunya (1967–1981) Esquerra Unida i Alternativa |
Membre de |
Celestino Andrés Sánchez Ramos (Màlaga, 24 de juliol de 1950) és un sindicalista i polític català d'origen andalús establert a Barberà del Vallès.
Biografia
Establert a Sabadell vers el 1960, estudiar oficialia industrial i mestria en la branca d'electricitat a l'Escola Industrial de Sabadell i a l'Escola Industrial de Barcelona. Treballà com a lampista i electricista, i exercí el sindicalisme durant els darrers anys del franquisme dins les files de CCOO. Militant del PSUC i de les Joventuts Comunistes de Catalunya des de 1967. Fou detingut i jutjat tres cops per associació il·lícita, propaganda il·legal i manifestació no pacífica, i condemnat a vint-i-un mesos de presó, dels quals només complí quatre.
Fou elegit diputat per la província de Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 i fou Secretari de la Comissió de Política Territorial del Parlament de Catalunya.[1] El 1982 fou un dels quatre diputats que abandonà el PSUC per a ingressar al Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC). A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1988 fou escollit novament diputat per Iniciativa per Catalunya. Fou secretari quart del Parlament de Catalunya, de la Comissió de Reglament i portaveu del Grup Mixt.[2]
A les eleccions municipals espanyoles de 1999 fou escollit regidor de l'ajuntament de Barberà del Vallès per Esquerra Unida i Alternativa, i de 2003 a 2009 ha estat tinent d'alcalde de participació ciutadana.[3] Actualment és president de la Fundació Pere Ardiaca.[4] També es troba integrat en el moviment dels "iaioflautes", vinculat al Moviment 15-M.[5]
Referències
- ↑ Diputats del Parlament de Catalunya en la I Legislatura p. 107
- ↑ Diputats del Parlament de Catalunya en la III Legislatura p. 168
- ↑ «Relleu generacional al grup municipal d'EUiA de Barberà del Vallès». l'Independent de Barberà, 184, 24-04-2009. Arxivat de l'original el 2012-05-09 [Consulta: 26 novembre 2009]. Arxivat 2012-05-09 a Wayback Machine.
- ↑ Fundació Pere Ardiaca. «La Fundació. Presentació». Arxivat de l'original el 2018-06-12. [Consulta: 26 agost 2012].
- ↑ Barranco, Rebeca. «"Nos sentimos hijos del 15-M"», 24-08-2012.
Enllaços externs
- L'independent de Barberà núm 184 Arxivat 2012-05-09 a Wayback Machine. (abril 2009) on s'anuncia la seva marxa del consistori
- Partidos en liza: el PSUC (7) a la Vanguardia, 13 de març de 1980