Casa Sicart

Imatge
DadesTipusEdifici residencial i tribuna Modifica el valor a WikidataCaracterístiquesEstat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a WikidataEstil arquitectònichistoricisme arquitectònic: casa
modernisme català: tribuna Modifica el valor a WikidataLocalització geogràficaEntitat territorial administrativaDreta de l'Eixample (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata LocalitzacióFontanella, 1-3 i plaça de Catalunya, 16 Modifica el valor a Wikidata
Plànol
Modifica el valor a Wikidata

La casa Sicart era un edifici situat a la cantonada del carrer de Fontanella i la plaça de Catalunya de l'Eixample de Barcelona, avui desaparegut.

Història

Es tractava d'una casa senyorial de planta baixa i tres pisos, projectada el 1867 pel mestre d'obres Pau Martorell per encarrèc d'Isidre Sicart i Torrents, que el 1875 va rebre el títol de comte de Sicart de mans del papa Pius IX. La façana adoptava un llenguatge historicista, amb obertures d'arc de mig punt i un fris de rossasses quadrilobulades al coronament.[1]

El 1900, l'arquitecte Antoni Maria Gallissà, que poc abans ja s'havia encarregat de la reforma de la casa de Carles de Llança i de Carballo (casat en primeres núpcies amb Josepa Sicart i Torrents),[2] va projectar una tribuna al cos annex del carrer de Fontanella, i també va reformar el terrat, introduint-hi remats amerletats.[1]

El 1906, Enric Fatjó va projectar la reforma de la planta baixa per obrir-hi botigues, transformant les obertures primitives en amplis portals d'arc escarser, sostinguts per columnes amb capitells guarnits amb motius florals.[3][1]

Finalment, la casa i el cos annex amb la tribuna van ser enderrocades el 1990 per l'ampliació dels magatzems El Corte Inglés de la plaça de Catalunya, obra de MBM arquitectes (Martorell, Bohigas i Mackay). Aquests van fer una còpia de la tribuna en pedra artificial i la van col·locar a la façana del nou edifici com a simple element decoratiu.[1]

Vegeu també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Lacuesta i González Torán, 2013.
  2. ↑ Anuario de la nobleza de España, parte 2ª, 1910, p. 288. 
  3. ↑ «Josefa Torrents de Sicart. Fontanella 1 i plaça Catalunya 16». AMCB.

Bibliografia

  • Lacuesta, Raquel; González Torán, Xavier. El modernisme perdut. La Barcelona antiga, 2013, p. 206-208. 
  • Vega i March, Manuel «Antonio Mª Gallisá». Arquitectura y Construcción, 1903, pàg. 164-173.

Enllaços externs

  • «Tribuna de la Casa Sicart». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  • «CASA SICART. Plaça Catalunya 16 / Fontanella 1-3. (1867-1990)». Barcelofília (blog). Miquel Barcelonauta, 31-07-2014.