Càrpatos
| ||||
| Tipus | Illa  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localitzat a l'entitat geogràfica | Dodecanès | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Dodecanès (Grècia) | |||
| Localització | mar Egea | |||
| ||||
| Banyat per | mar Egea | |||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 1.215 m | |||
| Punt més alt | Kali Limni (en)  (1.215 m ) | |||
| Superfície | 324,7 km² | |||
| Lloc web | karpathos.gr | |||
Càrpatos[1] (en grec: Κάρπαθος; Homer l'anomena Κράπαθος, Cràpatos;[2] en italià: Scarpanto) és una illa grega del grup del Dodecanès, situada entre Creta i Rodes. Té una superfície de 324 km² i una població d'uns 2.788 habitants.
Administrativament, conforma una unitat perifèrica juntament amb l'illa de Kasos i altres illes i illots del voltant, i està constituïda com un dels dos municipis de la regió (essent l'altre Kasos).
Geografia
Càrpatos està situada entre Creta i Rodes, a l'anomenat Mar de Càrpatos (grec: Καρπάθιο πέλαγος; grec antic: Καρπάθιον πέλαγος, llatí: Carpathium mare). Té una superfície de 324 km² i el seu punt més elevat és la muntanya de Lastos, a 1.215 (el cim s'anomena Kalí Limni). L'illa és principalment muntanyosa, amb molts barrancs i poc arbrada.[3]
La capital de l'illa i port principal és Pigàdia, d'ençà de 1892, i s'anomena també Càrpatos d'ençà de 1953. Les altres poblacions més importants són les següents (de nord a sud):
- Diafani, el segon port
- Ólimbos
- Spoa
- Mesokhori
- Volada
- Aperi, l'antiga capital
- Othos
- Pyles
- Menetés
- Finiki
- Arkasa
Història
A l'antiguitat, es deia que havia estat sotmesa al rei Minos de Creta. Càrpatos fou envaïda pels doris,[3] i en època històrica els seus pobladors eren de raça dòrica[4] (per bé que sembla que pervivia una comunitat prehel·lènica). Segons el Catàleg de les naus de la Ilíada, els habitants de Càrpatos van anar a la guerra de Troia juntament amb Nisiros, Casos, Cos i les Illes Calidnes.[3]
Càrpatos era una illa amb quatre comunitats polítiques o polis, de les quals dues es coneixen bé i les altres són més dubtoses. A l'extrem sud de l'illa, situada a la costa oest, hi havia la ciutat d'Arcessea o Arcasea (grec antic: Ἀρκέσσεια o Ἀρκάσεια), vora l'actual vila d'Arkasa, al cap de Paleokastro.[5] A l'extrem nord, situat a la costa oest, hi havia Bricunt (grec antic: Βρυκοῦς), vora les esglésies de Santa Marina i Sant Joan.[6] Les fonts epigràfiques indiquen insistentment l'existència d'una tercera ciutat, anomenada simplement Càrpatos, de la qual no s'ha pogut localitzar el centre urbà; no obstant això, vora l'actual Pigàdia hi ha les restes d'una ciutat, que s'identifica amb el port de Potidèon (grec antic: Ποτίδαιον), i que es podria relacionar amb la polis de Càrpatos, bé tractant-se del seu port, bé tractant-se d'un nom alternatiu tardà. Finalment, consta l'existència de la comunitat dels eteocarpatis, políticament independents de les altres polis (si més no al segle v aC),[7] i que sembla que es tractaria dels pobladors de Càrpatos anteriors a l'arribada dels grecs doris; com que no s'ha localitzat cap centre urbà, s'ha pensat que podrien habitar dispersos per l'interior de l'illa.[8]
Amb el temps, Càrpatos va caure sota la influència de Rodes, i cap al segle iv aC va passar a dependre'n políticament. A partir d'aquest període, deixa d'haver-hi monedes de Càrpatos i totes passen a ser de Rodes.[3] Més tard, al 42 aC, va ser incorporada a Roma.
Del segle vii i fins al x, Càrpatos va ser objecte d'atacs dels pirates que varen causar l'abandonament de les poblacions principals, totes costaneres, i els habitants es van retirar cap a les muntanyes. D'aquesta època daten les poblacions actuals de l'illa, gairebé totes interiors. Després d'uns segles de domini italià, el 1538 va ser incorporada a l'Imperi Otomà. El 1821 es va revoltar contra els otomans, però el tractat del 1830 la va mantenir sota domini otomà. El 1912 va passar a formar part del domini italià al Dodecanès, juntament amb altres illes, i no es va incorporar a Grècia fins al 1948, després de la Segona Guerra Mundial.
Galeria
-
Platja d'Apel·la -
Ólimbos -
Dones per la festa de la Mare de Déu a Ólimbos -
Pigàdia -
Menetés -
Pescadors entrant les barques a Àgios Nikólaos (Spoa) -
El Lastos vist de la platja de Lefkós
Referències
- ↑ «Càrpatos». Nomenclàtor mundial. Institut d'Estudis Catalans, 2022.
- ↑ Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. D'Homer al segle ii dC (en grec - català). Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 2015, p. 964. ISBN 9788441224223.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Smith, William (ed.). «Carpathus». Dictionary of Greek and Roman Geography, 1854. [Consulta: 3 febrer 2021].
- ↑ Doric Greek Dialects (2023).
- ↑ «Arkaseia». A: Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft.
- ↑ «Brykus». A: Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft.
- ↑ Hansen, M. H.; Nielsen, T. H. An inventory of archaic and classical poleis. Oxford University Press, 2004, p. 745-747.
- ↑ «Eteokarpathoi». A: Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft.
