Bisbat de Grosseto

Bisbat de Grosseto

Dioecesis Grossetana
La Catedral de Grosseto
Localització
42° 46′ N, 11° 07′ E / 42.77°N,11.11°E / 42.77; 11.11
Itàlia
Toscana
Parròquies	50
Separat de	bisbat de Rusellae
Població humana
Població	130.100 (2019) (105 hab./km²)
Llengua utilitzada	italià
Religió	romà
Geografia
Part de	Regió eclesiàstica Toscana, Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino
Superfície	1.239 km²
Limita amb	bisbat de Massa Marittima-Piombino, nord-oest arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, nord-est bisbat de Volterra, nord bisbat de Pitigliano-Sovana-Orbetello, est
Creació	9 d'abril de 1138
Patrocini	Sant Llorenç (màrtir)
Catedral	San Lorenzo
Organització política
• Bisbe	Rodolfo Cetoloni, O.F.M.
Lloc web	diocesi.grosseto.it

El bisbat de Grosseto (italià:diocesi di Grosseto; llatí: Dioecesis Grossetana) és un bisbat de l'Església catòlica, sufragani de l'Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana. La diòcesi comprèn part de la província secular de província de Grosseto. La seu episcopal és a la ciutat de Grosseto, on s'alça la catedral de Sant Llorenç. El territori està dividit en 50 parròquies. El 2006 tenia 122.464 batejats d'un total de 128.338 habitants. Des del 2013 està regida pel bisbe i framenor Rodolfo Cetoloni.

Història

La diòcesi de Rusellae va ser creada durant el segle iv. El primer bisbe conegut és Vitelliano, present al sínode romà del 499. La seu episcopal estava fora de les muralles de l'antiga ciutat etrusca-romana: La catedral original va ser identificada amb unes ruïnes al poble de La Canonica i sembla haver estat en funcionament fins al segle xii.

Va ser durant el segle xii, una sèrie d'esdeveniments van portar al trasllat definitiu del bisbat de la ciutat de Rusellae a Grosseto. En aquest sentit, sens dubte un paper clau el va ser jugar el Papa Innocenci II, que es va quedar diverses vegades a la ciutat de Grosseto entre 1133 i 1137, després de l'anterior visita del Papa Calixt II al maig de 1120, trobant una càlida benvinguda per part de la població i els representants ciutadans. Durant una de les seves aparicions a la capital de la Maremma, el Papa va assistir, entre d'altres, al setge de la ciutat per les tropes alemanyes del duc Enric de Baviera (1137), després del rebuig dels grossetans per donar el servei a causa de l'Emperador. Després de conèixer de prop tant la ciutat com el caràcter i el temperament dels seus habitants, el Papa va decidir traslladar a Grosseto bisbat històric de Rusellae, un esdeveniment que va esdevenir una realitat el 9 d'abril de 1138 amb la butlla Sacrosancta Romana Ecclesia. Des de llavors, la diòcesi de Grosseto incorpora tota l'àrea geogràfica de l'antic bisbat de Rusellae, canviant encara que marginalment llarg dels segles les seves fronteres fins a arribar a l'actualitat.

Durant el segle xiii, la diòcesi incloïa 21 parròquies i la divisió es va mantenir gairebé sense canvis durant el segle següent. No obstant això, a mitjans del segle XV es va produir un període de 17 anys durant el qual l'administració de la diòcesi va ser confiada a dos cardenals, mentre que el 1459 la diòcesi, de sempre immediatament subjecta a la Santa Seu, va esdevenir sufragània de l'arxidiòcesi de Siena.

El 1462 va cedir una part de territori, incloent 6 parròquies amb baptisteri, per a l'erecció de la diòcesi de Montalcino.

Un llarg període de declivi caracteritza els segles xvi i xvii, en els quals els bisbes sovint vivien fora de les fronteres de la diòcesi i només hi anaven per dur a terme les seves funcions.

Al final del segle xviii, la dominació napoleònica va conduir a la transferència temporal d'algunes parròquies de Castiglione della Pescaia a la diòcesi d'Aiacciu; el segle xix va veure la seu vacant durant un decenni, durant l'època de la unificació d'Itàlia. Entre 1924 i 1932, durant l'episcopat de Gustavo Matteoni, la diòcesi de Grosseto es va unir in persona episcopi a les diòcesis de Sovana i Pitigliano.

El 21 de maig dels 1989 la ciutat i diòcesi de Grosseto van rebre la visita del Papa Joan Pau II, el tercer Papa a la història per visitar a la capital de la Maremma, 852 anys després de la darrera visita d'un papa.

Episcopologi

Demografia

A finals del 2006, la diòcesi tenia 122.464 batejats sobre una població de 128.338 persones, equivalent al 95,4% del total.

Fonts

• Konrad Eubel, Hierarchia Catholica Medii Aevi, vol. 1 Arxivat 2019-07-09 a Wayback Machine., pp. 268–269; vol. 2 Arxivat 2018-10-04 a Wayback Machine., p. 161; vol. 3 Arxivat 2019-03-21 a Wayback Machine., p. 206; vol. 4 Arxivat 2018-10-04 a Wayback Machine., pp. 197–198; vol. 5, p. 213; vol. 6, p. 229 (llatí)
• Anuario pontifici del 2007 i anteriors, publicat a www.catholic-hierarchy.org (anglès)
• Pàgina oficial de l'arxidiòcesi Arxivat 2013-01-17 a Wayback Machine. (italià)
• Pius Bonifacius Gams, Series episcoporum Ecclesiae Catholicae, Leipzig 1931, pp. 754–755 (llatí)
• Esquema de la diòcesi a www.gcatholic.org (anglès)
• Bruna Bocchini Camaiani, I vescovi toscani nel periodo lorenese Arxivat 2014-03-06 a Wayback Machine.
• Història de la diòcesi i de la catedral Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. (italià)
• Francesco Lanzoni, Le diocesi d'Italia dalle origini al principio del secolo VII (an. 604), vol. I, Faenza 1927, p. 554 (Roselle)
• Giuseppe Cappelletti, Le Chiese d'Italia dalla loro origine sino ai nostri giorni, vol. XVII, Venècia 1862, pp. 638–677
• Gaetano Moroni, Dizionario di erudizione storico-ecclesiastica, vol. XXXIII, Venècia 1845, pp. 40–44
• Butlla Sacrosancta Romana Ecclesia, a Bullarum diplomatum et privilegiorum sanctorum Romanorum pontificum Taurinensis editio, Vol. II, pp. 427–428