Beilicat dels karàsides |
|
|
Localització |
---|
|
|
|
|
|
|
Capital | Balıkesir |
---|
Població humana |
---|
Idioma oficial | llengües turqueses |
---|
Religió | islam i turc |
---|
Dades històriques |
---|
Creació | c. 1297 |
---|
Dissolució | 1361 |
---|
Organització política |
---|
Forma de govern | monarquia |
---|
• Cap de govern | bei dels karàsides |
---|
|
|
El beilicat dels karàsides (també anomenat Karesi, Karasi, o Karesioğulları, o beilicat del Cap de l'Artaqui) va ser un dels beilicats d'Anatòlia entre 1299 i 1361 i estava situada aproximadament a la regió de la Mar de Màrmara, a l'actual Turquia, amb capital a Balikesri.
Fundat inicialment com un beilicat vassall del Beilicat dels germiyànides per un cap turcman anomenat Karasi, el 1299 se n'independitzà. El 1303 inicià el setge del Cap de l'Artaqui, però el setembre del 1303 les seves tropes foren derrotades i massacrades per la Companyia Catalana d'Orient en la Batalla del riu Cízic.
L'escriptor romà d'Orient Ducas l'esmenta (al segle xv) com una de les que es van establir a Anatòlia sota l'emperador Andrònic II (1282-1328). Ramon Muntaner no l'esmenta en la seva relació de l'expedició dels almogàvers (1304-1306) ni apareix a la llista de principats establerta per Jordi Paquimeres abans del 1313. Paquimeres si que esmenta a començament del segle xiv un turcs establerts a la zona, i uns turcs anomenats Lamisai que no situa, i s'ha volgut identificar a aquests turcmans amb la tribu dirigida per Kalamès, pare de Karasi, però segurament els lamisai estaven situats a l'Anatòlia del sud o del centre. Si que se sap que una part dels turcs seguidors d'Izz al-Din Kaykaus que havien estat establert a la Dobrudja (els moderns gagaüsos) i s'havien fet cristians, van tornar a Mísia i Tràcia dirigits per un home anomenat Khalil i en contacte entre els dos costats de l'estret aquesta comunitat va retornar a l'islam, però la seva relació amb Karasi és desconeguda. Realment no se sap res del principat fins vers el 1330 i és possible que s'hagués format vers el 1301, una mica més tard que els altres.
Les fonts otomanes parlen el 1335 del príncep Adjlan Beg, fill de Karasi. Segons els otomans Adjlan Beg va deixar dos fills que es van disputar el país: el primer, Dursun, que tenia el suport del visir Hadji Ilbeki hauria cridat en ajut a Orhan l'otomà i li hauria promès una part del seu territori. Però Dursun fou assassinat pel seu germà i Orkhan llavors va annexionar tot el principat. Segons això els historiador proposen que Adjlan en realitat no era un fill de Karasi, sinó un títol d'aquest mateix; el fill no anomenat a les fonts otomanes però que tenia mala reputació, seria el Demir Khan d'Ibn Battuta al que aquest també atribueix mala reputació; així Dursun seria Yashki Khan, que en realitat vol dir 'el bon kan'. No obstant les fonts otomanes no són molt precises, ja que donen el 1335 com a data per a l'annexió quan se sap que posteriorment a aquesta data (vers 1359) hi havia un príncep de nom Sulayman, almenys com a vassall. Després ja no torna a aparèixer, i com que no fou restaurat per Tamerlà cal pensar que ja no hi havia família reial o estava molt vinculada als otomans.
Posteriorment, aquest beilicat fou el primer a ser capturat pel Beilicat d'Osman-oğlu, que més endavant donaria lloc a l'Imperi Otomà. La conquesta del Beilicat dels karàsides possibilità als otomans la posterior conquesta de les terres d'Europa i la captura final de Constantinoble.
La regió fou coneguda com a sandjak de Karasi fins al segle xix. Els limits d'aquesta divisió administrativa, que són ben coneguts al segle xvii, correspondrien a l'antic principat i eren: al nord la mar de Màrmara (part occidental) i l'estret dels Dardanels; a l'oest la mar Egea; al sud la vall del Bekir Çay; i a l'est els rius Simav Su i Susurlu. L'illa de Lesbos era romana d'Orient/genovesa. Del sandjak fou segregada la regió de Canakkale i els Dardanels (que foren part del principat) per formar un sandjak separat; el sandjak de Karasi tenia capital a Balıkesir i després de la separació de Canakkale va quedar amb una única sortida a la mar al golf d'Edremit, però el 1846 li fou incorporat el districte d'Erdek (abans de Brusa) que li va donar sortida a la mar de Màrmara i es va formar la província; El 1926 la província va canviar el nom de Karasi per província de Balıkesir.
Llista d'emirs
- Karasi ibn Kalamès vers 1301-1328 o 1330
- Adjlun Beg vers 1328 o 1330
- ashki Khan vers 1328 o 1330-1345
- Dursun (Demir Khan?) vers 1345-1351
- Sulayman vers 1351-1361
Referències
P. Lemerle, L'emirat d'Aydin
Vegeu també
Enllaços externs
- (turc) Karasiogullari Beyligi
|
---|
|
---|
Fundador: Sukman al-Kutbi · Capital: Akhlat Centres: Silvan · Malazgirt · Erciş · Adilcevaz · Başkale · Eleşkirt · Van · Tatvan · Bitlis · Muş · Hani Dinastia (Shah-i Armin o Arminshahs): Sukman al-Kutbi (1100-1112) · Ibrahim ibn Sukman (? - ?) · Ahmed ibn Ibrahim (? - ?) · Sukman II (1128 - 1185) · Seyfeddin Begtimur (1185 - 1193) · Aksungur (1193 - 1197) · Muhammad ibn Begtimur (1185 - 1207) 1207: als Aiúbides |
|
|
---|
Ancestres: Eksük i el seu fill Artuk (Ortuk), comandant d'Alp Arslan, de la tribu oghuz dels Döğer Fundador: Muin al-Din Sukman Bay · Capitals: Hasankeyf, Mardin, Kharpert (Harput) i Mayyafarikin (Miyarfarqin) centres: Diyarbekir · Hasankeyf · Silvan · Mardin · Midyat · Harput · Palu · Alep (temporaralment el 1117) Branca de Hisn Kayfa o dinastia Sökmenli: Muin al-Din Sukman Bay (1102-1104) · Rukn al-Dawla Daud (1107 - 1144) · Kara Arslan (1144-1174) · Nur-ad-Din Muhàmmad (1174-1185) · Kutb al-Din Sukman II (1185-1200) · Nasir al-Din Mahmud (1200-1222) · Rukn al-Dun Mawdud (1222-1232) · Masud (1232-1233) Branca de Mardin o Ilgàzides: Yakuti 1097-? · Ali ibn Yakuti ?-1105 · Muin al-Din [Sukman I] (1105) · Ibraim (1105-1109) · Necmeddin Ilghazi I (1109-1122) · Hüsameddin Timurtaş (1122 - 1154) · Necmeddin Alp (1154 - 1176) · Ilghazi II (1176-1184) · Yawlak Arslan 1184-1201) · Nasir al-Din Artuk Arslan (1201-1239) · Nadjm al-Din Ghazi al-Said (1239-1260) · Kara Arslan al-Muzaffar (1260-1292) · Shams al-Din Daud al-Said (1292-1294) · Nadjm al-Din Ghazi al-Mansur (1294-1312) · Imad al-Din Ali Alpi II (1312) · Xams al-Din Mahmud al-Salih (1312-1364) · Husam al-Din Ahmad al-Mansur (1364-1368) · Xams al-Din Mahmud al-Salih (1368) · Al-Muzaffar Daud (1368-1376) · Nadjm al-Din Isa al-Zahir (1376-1406) · Salih ibn Daud (1406-1409) Branca de Harput o Kharpert: Nur al-Dawla Balak (1113-1124) · Rukn al-Dawla Daud (1124-1144) · Kara Arslan (1144-1174) · Nur-ad-Din Muhàmmad (1174-1185) · Imad al-Din Abu Bakr (1185-1203) · Nizam al-Din Ibrahim (1203-1223) · Ahmad al-Khidr (1223-1234) · Nur al-Din Arturkshah (1234) Amida: Nur-ad-Din Muhàmmad (1183-1185) · Kutb al-Din Sukman II (1185-1200) · Nasir al-Din Mahmud (1200-1222) · Rukn al-Dun Mawdud (1222-1232) · Xams al-Din Mahmud al-Salih (?-1364) · Husam al-Din Ahmad al-Mansur (1364-1368) · Xams al-Din Mahmud al-Salih (1368) · Al-Muzaffar Daud (1368-1376) · Nadjm al-Din Isa al-Zahir (1376-1406) Branca de Mayyafarikin: Nadj al-Din Ilghazi I (1118-1122) · Shams al Dawla Sulayman (1122-1130) · Husham al-Din Timurtaix (1130-1152) · Nadjm al-Din Alpi I (1152-1176) · Kutb al-Din Ilghazi II (1176-1184) · Yawlak Arslan (1184-1185) · Xams al-Din Mahmud al-Salih (?-1364) · Husam al-Din Ahmad al-Mansur (1364-1368) · Xams al-Din Mahmud al-Salih (1368) · al-Muzaffar Daud (1368-1376) · Nadjm al-Din Isa al-Zahir (1376-1406) |
|
|
|
|
---|
Fundador: Saltuk · Capital: Erzurum Centres: Erzurum · Tercan Dinastia: Saltúquides (1072-1102) · Ali bin Ebu'l-Kâsım (1102 - ~ 1124) · Ziyâüddin Gazi (~ 1124-1132) · İzzeddin Saltuk (1132-1168) · Nâsırüddin Muhammed (1168-1191) · Mama Hatun (1191-1200) · Melikshah ibn Muhammed]] (1200-1202) 1202: al Soldanat de Rum |
|
|
---|
Fundador: Aydınoğlu Mehmed Bey · Capitals: Birgi, i després Ayasluğ Centres: Tire · Esmirna · Alaşehir · Aydın · Sakız/Chios (entre 1336-1344) Dinastia dels aidínides: Aydınoğlu Mehmed Bey (1307 - 1334) · Aydınoğlu Umur Bey (1334-1348) · Aydınoğlu Hızır Bey]] (? - ?) · Aydınoğlu İsa Bey ( - 1390) 1390: a l'Imperi Otomà · 1402 - 1414: restaurat per Tamerlà a Aydınoğlu Musa Bey (1402-1403) · Aydınoğlu Umur Bey II (1403 - 1405) · İzmiroğlu Cüneyd Bey (1405 - 1425 amb interrupcions) · 1425: Segona incorporació a l'Imperi Otomà |
|
|
---|
Founder: Şemseddin Yaman Candar, comandant superior de l'exèrcit imperial seljúcida descendent de la branca Kayı dels turcs Oghuz · Capital: Kastamonu Centres: Sinope · Eflani · Çankırı · Kalecik · Tosya · Araç · Samsun (temporalment) Dinastia Candar (Candaroğulları): Candaroğlu Süleyman Pasha (1309-1340) · Candaroğlu İbrahim Bey (1340-1345) · Candaroğlu Adil Bey (1340-1361) · Celaleddin Bayezid (1361-1385) · Candaroğlu Süleyman Paixà el Segon (1384-1392) 1392: a l'Imperi Otomà Branca de Sinope, dinastia İsfendiyar-oğlu o Isfendiyaroğulları (Isfendiyar-oghlu o Isfendiyaroğullari): İsfendiyar Bey (1385-1440) · Taceddin İbrahim Bey (1440-1443) · Kemaleddin İsmail Bey (1443-1461) 1461: a l'Imperi Otomà |
|
|
---|
Fundador: Hüsamettin Çoban Bey, comandant oghuz · Capital: Kastamonu Centres: Kastamonu · Taşköprü Dinastia de Çoban-oğlu (Çobanoğulları): Hüsamettin Çoban Bey (1309 - ?) · Alp Yürek (? - ?) · Muzafferüddin Yavlak Arslan (? - ?) · Çobanoğlu Mahmud Bey (? - 1309) · - 1309: al Beilicat de Candar |
|
|
|
|
|
|
---|
Ancestres:: Hamid ai el seu fill İlyas Bey, senyors de frontera del Soldanat de Rum · Fundador: Hamidoğlu Feleküddin Dündar Bey · Capital: Isparta Centres: Eğirdir · Uluborlu · Gölhisar · Korkuteli i Antalya transferides el 1301 a un germà, que va fundar Tekke Dinastia Hamit-oğlu o Hamitoğulları o Hamidoğlu o Hamidoğulları (Hamid-oghlu o Hamidoghullari): Hamidoğlu Feleküddin Dündar Bey (~ 1280 - 1324) · Hamidoğlu Hızır Bey (1324-1330) · Hamidoğlu Necmeddin İshak Bey (? - ?) · Hamidoğlu Muzafferüddin Mustafa Bey (? - ?) · Hamidoğlu Hüsameddin İlyas Bey (? - ?) · Hamidoğlu Kemaleddin Hüseyin Bey (? - 1391) 1374 i/o 1381/1382 : Venda de territoris a l'Imperi Otoma; 1391 unió a l'Imperi Otomà |
|
|
Beilicat dels karàsides (1303 - 1360) |
---|
|
|
|
|
---|
Fundador: Mentese Bey · Capitals: Castell de Beçin prop de Milas, després també Balat Centres: · Muğla · Finike · Kaş · Çameli · Acıpayam · Tavas · Bozdoğan · Çine · temporalment Aydın, Güzelhisar, i Rodes (vers 1300-1314) Dinastia Mentese-oğlu o Menteseoğulları (Mentese-oghlu o Menteseoghullari): Mentese Bey (~1261 - ~1282) · Menteşeoğlu Mesud Bey (~1282 - ~1320) · Menteşeoğlu Şücaüddin Orhan Bey (~1320 - ~1340) · Menteşeoğlu İbrahim Bey (~1340 - ~1360) 1360: Divisió entre tres fills de Menteşeoğlu İbrahim Bey; Musa, Mehmed, Ahmed · 1390: Primera unió a l' Imperi Otomà · 1402 - 1414: Restaurat per Tamerlà a Menteşeoğlu İlyas Bey · 1424: a l' Imperi Otomà |
|
|
|
---|
Fundador: Ramadan Bey de un clan oghuz · Capital: Adana Centres: Adana · Regió de Tars Dinastia (Ramazan-oğlu o Ramazanoğulları; o Ramadan-oghlu o Ramadanoghullari): Ramazanoğlu İbrahim Bey (1344-?) · Ramazanoğlu Ahmed Bey (? -1416) · Ramazanoğlu İbrahim Bey the Second (1416-1417) · Ramazanoğlu Hamza Bey (1417-1427) · Ramazanoğlu Mehmed Bey (1427-?) · Ramazanoğlu Eylük Bey (? - ?) · Ramazanoğlu Dündar Bey (? - ?) · Ramazanoğlu Ömer Bey (?-1490) · Gıyaseddin Halil Bey (1490-1511) · Ramazanoğlu Mahmud Bey (1511-1516) · Ramazanoğlu Selim Bey (? - ?) · Ramazanoğlu Kubad Bey (1517-?) 1516: A l'Imperi Otomà · 1516 - 1608: la dinastia governa el sandjak d'Adana fins 1608. |
|
| |
---|
Fundador: Saruhan Bey · Capital: Manisa Centres: Demirci · Nif (Kemalpaşa) · Akhisar · Gördes · Menemen Dinastia dels saruhànides: 'Saruhan Bey (1302 - 1345) · Fahreddin İlyas Bey · Muzafferüddin İshak Bey ( - 1388) · Hızır Shah (1388 - 1390) 1390: A l'Imperi Otomà · 1402 - 1410: Restaurat per Tamerlà a Saruhanoğlu Orhan Bey (1402-1403) · Hızır Shah (1403 - 1410) · 1410: A l'Imperi Otomà |
| |
---|
Ancestres: dinastia Hamid-oğlu · Fundador: Tekeoğlu Yunus Bey · Capitals: Antalya · Korkuteli centres: Antalya (ocupada pel Regne de Xipre entre 1361 i 1373) · Península de Teke Dinastia Teke-oğlu o Tekeoğulları (Teke-oghlu o Tekeoghullari): Tekeoğlu Yunus Bey (1301 - ?) · Tekeoğlu Mehmud Bey ( ? - 1327) · Tekeoğlu Hızır Bey ( ? - ?) · Tekeoğlu Dadı Bey (? - ?) · Zincirkıran Mehmed Bey (~ 1360 - ~ 1375) · Tekeoğlu Osman Bey (~ 1375 - 1390) 1390: A l'Imperi Otomà · 1402 - 1423: Restaurat per Tamerlà a Tekeoğlu Osman Bey (1402-1423) · 1423: A l'Imperi Otomà |
|
|