Batalla de Mezőkeresztes

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Batalla de Mezőkeresztes

Guerra Llarga Turca
Representació de la batalla
Tipus	batalla
Data	24-26 d'octubre de 1596
Coordenades	47° 49′ 31″ N, 20° 41′ 17″ E / 47.8253°N,20.6881°E / 47.8253; 20.6881
Lloc	Mezőkeresztes (actual Hongria)
Estat	Hongria
Resultat	Victòria otomana
Imperi Otomà
Bàndols
Imperi Otomà Kanat de Crimea Monarquia Habsburg Sacre Imperi Romanogermànic

La batalla de Mezőkeresztes fou un enfrontament militar entre otomans i hongaresos prop de la ciutat de Mezőkeresztes, el 26 d'octubre de 1596.

Antecedents

Mehmet II havia ocupat Eger i les forces imperials enviades en ajut d'aquesta ciutat, van arribar tard i ara volien intentar reprendre el castell; després d'alguns dubtes aquestes tropes van decidir entaular batalla amb els otomans. Manaven els imperials l'arxiduc Maximilià; el príncep de Transsilvània Segimon Bathory estava també allí amb les seves forces; això sumava en total uns 50.000 homes. Els otomans era més o menys el doble, però tècnicament els europeus eren superiors sobretot per l'artilleria, que era més potent.

Batalla

El 22 i 25 d'octubre es van produir xocs preliminars i la batalla va començar el dia 26 després del migdia. Els imperials van dominar la situació i els otomans van iniciar la retirada però es va ordenar la persecució i llavors la superioritat otomana es va imposar i van aconseguir la victòria.

Conseqüències

Malgrat aquesta victòria, els otomans van adonar-se per primera vegada de la superioritat dels equips militars occidentals sobre les armes otomanes. Aquesta batalla va ser la primera significativa a Europa central entre un gran exèrcit cristià i l'exèrcit turc otomà després de la batalla de Mohács. No obstant això, els austríacs van reconquerir Győr i Komarom el 1598 i la guerra entre Valàquia i els otomans va continuar fins a finals del 1599, quan Miquel no va poder continuar la guerra a causa del poc suport dels seus aliats.

Tot i la bona posició de Mehmet III al final de la batalla no la va saber explotar i els imperials tampoc podien fer res, i l'estat de guerra va durar uns anys. En aquest temps alguns timars no van comparèixer i altres van deixar de pagar i molts timariotes van veure els seus dominis confiscats (uns 550); els desposseïts es van unir als rebels djalalis i van crear problemes a l'estat otomà.

Bibliografia

• Enciclopèdia de l'Islam, VI, 1023