Arthur Evans
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Arthur John Evans 8 juliol 1851 Nash Mills (Anglaterra) (en)  |
| Mort | 11 juliol 1941 (90 anys) Youlbury House (Anglaterra) (en) |
| 12è President of the Royal Numismatic Society (en) | |
| 1914 – 1919 ← Henry Hoyle Howorth – Charles Oman → | |
| Dades personals | |
| Formació | Brasenose College (1870–) Harrow School |
| Activitat | |
| Camp de treball | Arqueologia |
| Ocupació | antropòleg, arqueòleg, historiador de l'art, numismàtic |
| Membre de | Acadèmia de les Inscripcions i Llengües Antigues (associat estranger) (1939–1941) Societat Filològica Hel·lènica de Constantinoble (membre honorari) (1885–) Royal Society Accademia Nazionale dei Lincei Reial Acadèmia Sueca de Lletres, Història i Antiguitats Reial Acadèmia Sueca de Ciències Societat Erudita Sèrbia Institut Arqueològic Alemany Acadèmia Sèrbia de Ciències i Arts Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos |
| Influències | John Evans |
| Família | |
| Pare | John Evans |
| Germans | Lewis Evans |
Premis
| |
 | |
Sir Arthur John Evans (Nash Mills, 8 de juliol de 1851 - Boar Hill, 11 de juliol de 1941), arqueòleg i escriptor britànic, descobridor del Palau de Cnossos i de la civilització minoica la qual va ser una de les troballes més importants a la Història. Era fill del també arqueòleg sir John Evans.
Va estudiar en les universitats d'Oxford i Göttingen i va realitzar diverses excavacions a Itàlia, Escandinàvia i els Balcans. Va estar vinculat a l'Ashmolean Museum d'Oxford abans de llançar-se a la recerca del palau de Cnossos a Creta. El 1898 va adquirir la propietat dels terrenys on es trobava, on també acabaria construint-se una casa per a ell mateix (Vil·la Ariadna). Les excavacions a Cnossos van començar el 1900 i van continuar sota la seva direcció fins al 1930, quan va retornar a Anglaterra. Evans va relacionar el Palau de Cnossos, per la seva construcció laberíntica, amb el mític Palau de Minos, per la qual cosa va donar a les seves troballes la denominació genèrica de civilització minoica. La intervenció d'Evans a Cnossos conté aspectes polèmics com ara les reconstruccions d'algunes parts del palau o de les seves pintures murals, perquè les va repintar amb colors forts.[1]
Va ser nomenat el 6 de desembre de 1901 membre de la Royal Society.[2] «Lord Minos de Creta», el 1911, per les seves aportacions a l'arqueologia.
Es diu que va morir de càncer l'11 de juliol de 1941, dies després que li arribés la falsa notícia que la seva esposa havia mort.
Obres escrites
- Cretan Pictographs and Prae-Phoenician Script (1895)
- Scripta Minoa (volumen 1, 1909; volum 2 pòstum, 1952)
- El palau de Minos (4 volums, 1921-1935)
- Jarn Mound (1933)
Referències
- ↑ Manero, Irene Rodríguez; Olives, María Teresa Magadán «Una mirada retrospectiva a les restauracions antigues II El palau de Cnossos». UNICUM, 0, 11, 2012, pàg. 37–61–61. ISSN: 2462-3326.
- ↑ Myres, John L «Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society» (en anglès). Obituary Notices of Fellows of the Royal Society. Royal Society, 3, 10 940-968, desembre 1941. DOI: 10.1098/rsbm.1941.0044 [Consulta: 17 febrer 2012].
