Armand de Fluvià i Escorsa

Armand de Fluvià i Escorsa

Armand de Fluvià el 2019
Biografia
Naixement	17 octubre 1931 (92 anys) Barcelona
President de la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans i Bisexuals
1995 – 1997 – Pedro Zerolo →
Dades personals
Altres noms	Roger de Gaimon
Formació	Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació	genealogista, historiador, heraldista, activista pels drets LGBT
Partit	Nacionalistes d'Esquerra
Membre de	Arcadie Front d'Alliberament Gai de Catalunya Moviment Espanyol d'Alliberament Homosexual Casal Lambda
Obra
Localització dels arxius	Generalitat de Catalunya
Família
Pare	Armand de Fluvià i Vendrell
Parents	Dionís Escorsa i Cruells (besavi)
Premis (2008)  Medalla d'Honor de Barcelona (2000)  Creu de Sant Jordi

Armand de Fluvià i Escorsa (Barcelona, 17 d'octubre de 1931),^[1] que utilitzà el pseudònim Roger de Gaimon en la clandestinitat, és un genealogista i heraldista català. És especialista en genealogies catalanes i en les dinasties dels comtes dels Països Catalans. També ha estat un pioner del moviment d'emancipació gai des de la darrera etapa de la dictadura franquista^[2] i fundador de Nacionalistes d'Esquerra.

Biografia

Fou fill d'Armand de Fluvià i Vendrell i de Maria Escorsa i Benages, i besnet de Dionís Escorsa i Cruells.^[3] El 1959 es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona^[1] i el 1960 ingressà al Col·legi d'Advocats de Barcelona, però després de fer un curs de Paleografia i Diplomàtica a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, es dedicà a la genealogia i l'heràldica. És membre destacat de l'Institut Internacional de Genealogia i Heràldica i de l'Instituto Salazar y Castro del CSIC.

El 1984 obtingué el primer premi d'Arenberg de genealogia (1984) i des del 1985 és membre de l'Académie Internationale d'Héraldique. Fou fundador i president (1983-2007) de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària.^[1] També és membre de l'Institut d'Estudis Gironins (1967) i soci numerari de l'Institut d'Estudis Empordanesos (1967-93), assessor de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (1983) i de l'Arxiu Nacional de Catalunya (1983).^{[cal citació]} El 24 d'octubre del 2007 fundà la Institució Catalana de Genealogia i Heràldica (ICGenHer) i actualment n'és el president.^[1][4]

El 1953 formà part del grup monàrquic Joventut Espanyola d'Acció (JEA), el 1957 fou empresonat pel seu activisme polític, participà en la Caputxinada i fins al 1969 formà part del secretariat polític de Joan de Borbó, comte de Barcelona,^[1] però es decantà per l'independentisme català^[5] i la defensa dels drets dels homosexuals.^[1] El 1976 ingressà a Convergència Socialista de Catalunya (CSC), que abandonà el 1979 per ser un dels fundadors de Nacionalistes d'Esquerra (Nd'E) i el 1985 de la seva escissió Moviment d'Esquerra Nacionalista (MEN). Del 1981 al 1993 fou membre i activista de la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes.^{[cal citació]}

El 1970, encara en la clandestinitat, fundà el Movimiento Español de Liberación Homosexual (MELH), el 1974 donà un curs d'antropologia sexual a la Universitat Catalana d'Estiu, fou fundador i primer secretari general del Front d'Alliberament Gai de Catalunya, i fou president de l'Institut Lambda. El dia 25 de març de 1991, el president Jordi Pujol creà el càrrec d'Assessor d'Heràldica i Genealogia, dependent del Departament de Presidència, i va nomenar per exercir-lo Armand de Fluvià. A la pràctica, això significava nomenar-lo Rei d’Armes de Catalunya, és a dir, un expert heraldista responsable del registre dels blasons, principalment cívics però també gentilicis, i la formació dels nous que s'anessin concedint, vigilant que respectessin les lleis heràldiques.^[6] Una de les seves funcions amb més impacte a la societat fou informar els projectes de nous escuts i banderes locals que els ajuntaments presentaven a la Generalitat. El 1996 cedí tot el seu fons bibliogràfic i documental a la Generalitat de Catalunya,^[1] alhora que s'oposà al canvi de símbols heràldics aprovats per l'Ajuntament de Barcelona.

Obres

• Pacte de joia (1974)
• Diccionari general d'heràldica (1982)
• Els primitius comtats i vescomtats de Catalunya (1989)
• Els quatre pals: L'escut dels comtes de Barcelona (1994)
• A la recerca dels avantpassats (1995)
• Repertori de grandeses, títols i corporacions nobiliàries de Catalunya (1998)
• El moviment gai a la clandestinitat del franquisme (1970-75) (2003)
• Repertori de grandeses, títols i corporacions nobiliàries de Catalunya, II (2004)
• L'apropiació dels símbols nacionals de Catalunya per part d'historiadors aragonesos (2009)
• Catalunya, un país sense escut (2010)
• Historia de una falsificación nobiliaria: La baronía de Gavín en Aragón (2010)
• Manual d'heràldica i tècnica del blasó (2011)
• Qui eren els meus avantpassats? Nou manual de genealogia (2012)
• Manual de nobiliària catalana (2012)
• Nobiliari General Català, V (2014)

Llibres digitals

• Els quatre pals: L'escut dels comtes de Barcelona.

Fons personal

El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Armand de Fluvià ingressà el fons, a títol de donació amb reserva d'usdefruit vitalici, els dies 7 de març de 1983, 26 d'octubre de 1991, 22 d'abril i 13 d'octubre de 1992, 17 de febrer i 7 d'abril de 1993, 15 de novembre de 1995, 16 de maig i 5 de setembre de 1996, 27 de gener, 19 de març i 22 de setembre de 1997, 21 de gener i 16 d'abril de 1998, 25 de gener de 2001, 14 de febrer de 2002, 21 de febrer i 15 de desembre de 2003, 3 de desembre de 2004, 25 d'octubre de 2005, 22 de gener de 2009 i 18 de novembre de 2010. El Departament de Cultura de la Generalitat acceptà la donació en data 9 de gener de 1996.^[7]

El fons conté la documentació generada i rebuda per Armand de Fluvià; documentació personal i familiar (targetes, agendes i notes); professional relacionada amb les activitats de genealogista i heraldista (expedients d'oficialització d'escuts dels ens locals de Catalunya, expedients de successió dels títols nobiliaris, i material de treball del productor del fons, com ara fitxes, arbres genealògics, fotografies de cases reials mundials i de famílies de la noblesa catalana); i documentació produïda en funció de les seves activitats associatives. El fons inclou l'arxiu patrimonial del marquès de la Cuesta. Del conjunt del fons destaca especialment la relativa a la Secretaria Política del Rei a Catalunya (circulars, correspondència i factures); la relacionada amb entitats promotores de la «causa monàrquica» (cartes, circulars, reculls de premsa sobre famílies reials i sobre els comtes de Barcelona); amb Amigos de los Castillos (estatuts, correspondència, informes, convocatòries i actes); i sobre el Carlisme (programes, comunicats i correspondència). Fruit de les activitats associatives i de la seva participació en moviments socials i polítics inclou documentació procedent d'iniciatives en pro de la defensa dels drets dels gais. El fons inclou també monografies i publicacions periòdiques relacionades amb genealogia, heràldica, monarquia, noblesa i història. Només d'imatges, el fons en conté 2.783 (fotografies positivades, negatius, diapositives i fulls de contactes).^[8]

Premis i reconeixements

• Creu de Sant Jordi (2000)^[1]
• Medalla d'Honor de Barcelona (2008)^[9]
• Medalla d'Or a la Promoció dels Valors d'Igualtat, Ministeri d'Igualtat (2020)^[10]

Vegeu també

• Dionís Escorsa i Cruells
• ICGenHer

Referències

Enllaços externs

• Pàgina personal Arxivat 2008-07-04 a Wayback Machine.
• Fons Armand de Fluvià i Escorsa a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
• Institució Catalana de Genealogia i Heràldica (ICGenHer).