Aquelarre de Cervera

Plantilla:Infotaula esdevenimentAquelarre de Cervera
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Correfoc a la plaça de Cal Racó
Map
 41° 39′ 57″ N, 1° 16′ 16″ E / 41.6657°N,1.271001°E / 41.6657; 1.271001
Tipusfestival Modifica el valor a Wikidata
Vigència1978 Modifica el valor a Wikidata - 
Número d'edició42a Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCervera (Segarra) Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorPaeria de Cervera Modifica el valor a Wikidata
ImpulsorEstrella Damm Modifica el valor a Wikidata

Lloc webaquelarre.cat Modifica el valor a Wikidata

L'Aquelarre de Cervera és una festa tradicional celebrada a Cervera (la Segarra) l'últim cap de setmana d'agost des de 1978.[1] Cervera s'omple de correfocs, espectacles, màgia, esoterisme i bruixes. Els seus protagonistes són el "Mascle Cabró" i les seves dames, les bruixes. A més, els dies de l'Aquelarre s'organitzen activitats paral·leles com la Fira del Gran Boc, on s'ofereixen productes esotèrics i naturistes, o l'Aquerralet infantil, on els més petits fan una cercavila pels carrers centrals de Cervera amb disfresses fetes per ells mateixos.

Història

L'origen de la festa es remunta a l'any 1978, moment en el qual l'Assemblea de Joves de Cervera va tenir problemes a l'hora de poder participar en l'organització de la festa de barri de Santa Anna i va ser llavors que van decidir que buscarien un bon emplaçament i crearien una festa nova. El lloc escollit va ser el Carreró de les Bruixes, i el nom definitiu va sorgir per una simple associació d'idees: una reunió de bruixes.

A principis de la dècada dels vuitanta, el grup d'animació La Matraca assumeix la gestió de la festa. Sota la seva direcció es crea la figura del "Mascle Cabró" i es desenvolupa una nova cercavila pel centre de la ciutat, des de la Universitat fins a la Plaça Major. A partir de 1985, moment en el qual la festa agafa rellevància, la Paeria de Cervera comença a encarregar-se de la gestió de l'Aquelarre juntament amb les entitats culturals de la ciutat. S'introdueix l'Escorreguda del Mascle Cabró dins la cercavila.

No fou fins a l'any 1998 que es creen dos pilars fonamentals de la festa: La Fira del Gran Boc i l'Aquelarret.[2]

Fira del Gran Boc

Entrada de la Universitat amb el cartell de la fira.

Durant el dissabte i el diumenge d'Aquelarre se celebra la Fira del Gran Boc, on es reuneixen comerciants i conferenciants esotèrics, artesans i tèxtils. També acull parades gastronòmiques, tallers, espectacles i teràpies alternatives.[3] La Fira es du a terme a l'interior de la Universitat, al passeig Balmes i a la plaça Magdalena de Montclar.

Aquelarret

L’Aquelarret és la cercavila infantil i forma part dels actes oficials des del 1998.[4] El dissabte a la tarda la cercavila surt de la plaça Universitat i arriba a la plaça Magdalena de Montclar, on l'Astarot Júnior rep els nens, amb lluïment dels diferents grups infantils i escumada final.[5] El 2022 van ser les diablesses Sucbe i Lilath (en lloc de l’Astarot Junior) les que van rebre la comitiva.[6]

Referències

  1. Altarriba, Laia. Cada dia és festa: les 50 millors celebracions populars de Catalunya. Ara Llibres, 2002, p. 148. ISBN 849322961X. 
  2. «Història - Aquelarre de Cervera». [Consulta: 28 agost 2020].
  3. «Fira del Gran Boc». [Consulta: 28 agost 2020].
  4. «L'Aquelarre de Cervera 2022 presenta la programació i les novetats». Paeria de Cervera, 2022.
  5. «Aquelarre de Cervera 2022: Programa, concerts, mapa i tot el que has de saber de la festa més infernal». El Nacional, 23-08-2022.
  6. «Multitudinari Aquelarret a Cervera». Segre, 28-08-2022.

Enllaços externs

  • Aquelarre de Cervera
  • L'Aquelarre a firesfestes.cat
  • L'Aquelarre a femTurisme.cat
  • Vegeu aquesta plantilla
Festes patrimonials
d'interès nacional
Elements festius patrimonials
d'interès nacional
Festes tradicionals
d'interès nacional
Festa Major de la Mare de Déu de la Riera de les Borges del Camp · Festes Quinquennals d'Alcanar · Festes Quinquennals d'Ulldecona · Divendres Sant de la Selva del Camp · Enramades d'Arbúcies · Enramades de Sallent · Festa dels Traginers de Balsareny · Festa dels Tonis de Taradell · Festa dels Tonis de Santa Eugènia de Berga · Tres Tombs d'Igualada · Tres Tombs de Sant Antoni de Valls · Encamisada de Falset · La Dansa de Castellterçol i Ball del Ciri · Diada dels Raiers a la Pobla de Segur i el Pont de Claverol · Festa de l'Arbre i Ball del Cornut de Cornellà de Terri · Festa Major de Gràcia · Festa Major de Sant Bartomeu de Sitges · Fira de la Candelera de Molins de Rei · La Passió d'Esparreguera · La Passió d'Olesa de Montserrat · Aplec del Caragol de Lleida · Festa dels Tonis de Manlleu
Elements festius tradicionals
d'interès nacional
Festes populars
d'interès cultural
Festes
catalogades
Elements festius
catalogats
Bases d'informació