Antonio Candido

Infotaula de personaAntonio Candido

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 juliol 1918 Modifica el valor a Wikidata
Rio de Janeiro (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 maig 2017 Modifica el valor a Wikidata (98 anys)
São Paulo (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHèrnia hiatal Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de São Paulo Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, crític literari, sociòleg, poeta, escriptor, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de São Paulo Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit dels Treballadors Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralJacob Guinsburg, Ligia Chiappini Moraes Leite (en) Tradueix i Norma Seltzer Goldstein (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeGilda de Melo e Sousa Modifica el valor a Wikidata
FillsMarina de Mello e Souza Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (2005)  Premi Internacional Alfonso Reyes
  • (1998)  Premi Luís de Camões
  • (1996)  Premi Anisio Taixeira
  • (1965)  Premi Jabuti
  •  Gran Creu de l'Orde nacional del Mèrit Científic Modifica el valor a Wikidata

Antônio Cândido de Mello e Souza, conegut i grafiat com Antonio Candido (Rio de Janeiro, 24 de juliol de 1918 - São Paulo, 12 de maig de 2017), va ser un sociòleg, crític literari i professor universitari brasiler.

Carrera professional

Estudiós de la literatura brasilera i estrangera, és autor d'una obra crítica extensa, respectada en les principals universitats del Brasil. A l'activitat de crític literari s'hi va sumar l'acadèmica, com a professor de la Facultat de Filosofia, Lletres i Ciències Humanes de la Universitat de São Paulo (USP), on, entre altres fets, va introduir, el 1962, els estudis de literatura comparada.[1] Va ser professor emèrit de la USP i de la Universitat Estatal Paulista (UNESP), i va ser doctor honoris causa de la Universitat Estatal de Campinas (Unicamp) i de la Universitat de la República de l'Uruguai.[2][3]

És considerat un dels grans exponents de la crítica literària brasilera pel fet que les seves obres s'han convertit en base essencial pel debat de la formació literària nacional, associada a una construcció sociològica i a l'humanisme.[4] De mètode dialèctic, comparatista i sociològic, va anticipar la interdisciplinarietat per entendre la literatura com una expressió de la cultura brasilera. Com militant polític, va ser un dels diversos precursors del socialisme democràtic en el Brasil.[5][6]

Va crear el Suplemento Literário, un suplement de crítica del diari O Estado de S. Paulo, que es va publicar entre 1956 i 1966, amb la col·laboració de Paulo Emílio Salles Gomes, Wilson Martins, el propi Antonio Candido i altres. És vist com el marc inaugural del pensament crític brasiler.[4] La seva obra més influent, Formação da Literatura Brasileira, va ser llançada el 1959.[7] Va estrènyer relacions i amistats amb almenys dues de les grans generacions d'importants escriptors brasilers, com Oswald de Andrade, Guimarães Rosa o Graciliano Ramos.[8]

Entre els diversos premis obtinguts pel seu treball, va rebre el Premi Jabuti el 1965 i novament el 1993, el Premi Machado d'Assis també el 1993, el Premi Anísio Teixeira el 1996 i el Premi Camões de 1998.[9][10][11]

Vida personal

Família

Antonio Candido va casar-se amb Gilda de Mello i Souza, professora del Departament de Filosofia de la USP.[12][13] Gilda va morir el dia de Nadal de 2005. Van tenir tres filles: Ana Luísa, Laura i Marina (les dues últimes també han sigut professores de la USP).[14][15] Antonio Candido va morir el 12 de maig de 2017, a São Paulo, a causa d'una hèrnia hiatal inoperable.[15][16]

Vida política

Durant la seva vida, Antonio Candido va estar sempre vinculat als moviments polítics d'esquerra, un dels militants de base més reconeguts del país. Durant l'era Vargas, va donar suport a les accions del Grupo Radical de Ação Popular i va dirigir un diari clandestí. Posteriorment, va afiliar-se al Partido Socialista Brasileiro, amb els que va optar a un escó de diputat estatal. Posteriorment, va participar en la fundació del Partido dos Trabalhadores.[17][18]

Referències

  1. ↑ Nitrini, Sandra «Um comparatista dialético». Revista de letras, 36, 1, 1996, pàg. 17–32. Arxivat de l'original el 2022-04-04. ISSN: 0101-3505 [Consulta: 4 abril 2022].
  2. ↑ «Morre Antônio Cândido (1918-2017)» (en portuguès brasiler). UNICAMP, 12-05-2017. Arxivat de l'original el 2021-07-28. [Consulta: 4 abril 2022].
  3. ↑ «Título de Doctor Honoris causa para el brasileño Antonio Cândido de Mello Souza» (en castellà). Universidad de la República, 21-09-2006. Arxivat de l'original el 2017-12-06. [Consulta: 5 desembre 2017].
  4. ↑ 4,0 4,1 «Antonio Candido» (en portuguès brasiler). Enciclopédia Itaú Cultural. Instituto Itaú Cultural. Arxivat de l'original el 2022-04-04. [Consulta: 4 abril 2022].
  5. ↑ Gimenes, Max «Antonio Candido é um dos Precursores do Socialismo Democrático no Brasil». Revista Maquiavel, 2017.
  6. ↑ «"O socialismo é uma doutrina triunfante". Entrevista com Antonio Candido» (en portuguès brasiler). Instituto Humanitas Unisinos, 13-07-2011. Arxivat de l'original el 2022-05-25. [Consulta: 4 abril 2022].
  7. ↑ Candido, Antonio. Formação da literatura brasileira: momentos decisivos (en portuguès). São Paulo: Livraria Martins, 1959.  Arxivat 2022-04-04 a Wayback Machine.
  8. ↑ «Um crítico generoso» (en portuguès brasiler). Itaú Cultural. Arxivat de l'original el 2022-01-18. [Consulta: 4 abril 2022].
  9. ↑ «Agraciados» (en portuguès). Prêmio Anísio Teixeira, 01-06-2016. Arxivat de l'original el 2019-03-27. [Consulta: 5 desembre 2017].
  10. ↑ «Perfil Antonio Candido - complemento» (en portuguès brasiler). Universidade Federal de São Paulo. Arxivat de l'original el 2020-01-03. [Consulta: 4 abril 2022].
  11. ↑ Venancio Filho, Alberto «Antonio Candido e a Academia Brasileira de Letras». Estudos Avançados, 31, 90, 2017-05, pàg. 349–355. Arxivat de l'original el 2018-06-03. DOI: 10.1590/s0103-40142017.3190023. ISSN: 0103-4014 [Consulta: 4 abril 2022].
  12. ↑ «Gilda de Mello e Souza» (en portuguès). Enciclopédia Itaú Cultural. Instituto Itaú Cultural. Arxivat de l'original el 2021-05-05. [Consulta: 5 maig 2021].
  13. ↑ Gama, Guilherme. «Da moda à filosofia, acervo conta a vida de Gilda de Mello e Souza» (en portuguès). Jornal da USP. Universitat de São Paulo, 18-03-2021. Arxivat de l'original el 2021-05-05. [Consulta: 5 maig 2021].
  14. ↑ Filho, Manuel. «Unicamp recebe biblioteca de Antonio Candido» (en portuguès). Unicamp, 10-08-2018. Arxivat de l'original el 2024-05-20. [Consulta: 4 maig 2021].
  15. ↑ 15,0 15,1 «Antonio Candido, crítico literário e sociólogo, morre aos 98 anos em São Paulo» (en portuguès brasiler). G1. Globo, 12-05-2017. Arxivat de l'original el 2017-05-15. [Consulta: 4 abril 2022].
  16. ↑ Brasil, Ubiratan; Sobota, Guilherme. «Morre Antonio Candido aos 98 anos» (en portuguès brasiler). Estadão, 12-05-2017. Arxivat de l'original el 2020-11-24. [Consulta: 5 desembre 2017].
  17. ↑ «Aos 98 anos, morre Antonio Candido, um dos fundadores do PSB» (en portuguès brasiler). Partido Socialista Brasileiro, 12-05-2017. Arxivat de l'original el 2022-05-26. [Consulta: 4 abril 2022].
  18. ↑ «100 anos de Antonio Cândido, um intelectual que pensou o País» (en portuguès brasiler). Fundação Perseu Abramo, 23-07-2018. Arxivat de l'original el 2023-04-25. [Consulta: 4 abril 2022].

Vegeu també

Registres d'autoritat