Antoni Cruanyes i Plana

Infotaula de personaAntoni Cruanyes i Plana

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 setembre 1974 Modifica el valor a Wikidata (49 anys)
Canet de Mar (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, presentador de notícies Modifica el valor a Wikidata
Activitat1999 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorTV3
Avui (–2009) Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeEugeni Villalbí i Godes Modifica el valor a Wikidata
ParentsAntoni Cruanyes i Becana (avi) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Veu de Antoni Cruanyes i Plana (català) Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm3179513 Twitter (X): Toni_Cruanyes Modifica el valor a Wikidata

Antoni Cruanyes i Plana (Canet de Mar, 8 de setembre de 1974), conegut simplement com a Toni Cruanyes,[1] és un periodista català. Des del 20 de gener del 2014, presenta el Telenotícies vespre de TV3.

Llicenciat en Periodisme i Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona, també ha fet ampliacions d'estudis a la Universitat de Stirling (1996) i la Universitat de Florència (1998).

El 1995, conjuntament amb Carles Sàiz entre d'altres, va fundar a Canet la revista d'abast local ÀMBIT.[2] Entre 1999 i 2003 va ser reporter del Servei Mundial de la BBC, a Londres, en anglès i en espanyol per al públic llatinoamericà. D'aquesta experiència en va sortir el llibre El llarg adéu de Pinochet, on explica la detenció i posterior alliberament del dictador xilè en territori britànic.

Des de Londres va col·laborar amb el setmanari El Temps, el diari El Punt i els programes radiofònics Els matins d'Ona Catalana, de Josep Cuní, i L'hora del pati de RAC1, amb Albert Om. Però pel que se'l reconeix més és per la seva feina al capdavant de la corresponsalia de Televisió de Catalunya a Londres. Des d'allà va cobrir els últims anys al poder de Tony Blair, les guerres de l'Afganistan i de l'Iraq i els atemptats del 7-J al metro de Londres. Va publicar el llibre "De Tony Blair a Zapatero. Una autòpsia de l'esquerra europea" a Angle Editorial.

L'any 2004 va treballar a la ràdio de Nacions Unides, a Nova York. Des d'allà va continuar col·laborant amb mitjans de comunicació catalans. Fins que a finals d'aquell any es va incorporar definitivament a la redacció de Televisió de Catalunya.

A Televisió de Catalunya ha desenvolupat tasques de presentador al canal de notícies 3/24. Com a redactor de la Secció d'Internacional ha enviat cròniques des de Washington, Cuba, Argentina i el Líban. Durant dues temporades ha estat el responsable de la informació internacional del programa La nit al dia, de Mònica Terribas, fins que el novembre de 2007 va passar a ser el director adjunt de l'Avui. Un any després, l'1 de desembre del 2008, va esdevenir director en funcions del diari en substitució de Xavier Bosch fins al juliol de 2009, quan abandonà el diari en ser nomenat cap d'Internacional de Televisió de Catalunya.

El 2012 va guanyar el Premi Joan Fuster d'assaig per Un antídot contra l'extrema dreta.[3]

L'octubre de 2013 es va saber que a partir del 16 de gener de 2014 deixaria la corresponsalia a París per presentar un renovat Telenotícies vespre, en substitució de Ramon Pellicer.[4] Segons va explicar la cadena, «incorporarà elements d'anàlisi i reflexió que ajudaran a interpretar l'actualitat, amb la presència d'experts i col·laboradors i amb entrevistes». Degut a la vaga dels treballadors realitzada el 16 de gener de 2014, els directius de Televisió de Catalunya van decidir ajornar la seva aparició, juntament amb la renovació del 3/24 i els TN, fins al 20 de gener de 2014.

El 6 de gener del 2022 va guanyar el Premi Josep Pla de narrativa amb l'obra La Vall de la Llum.[5][6]

Referències

  1. Capdevila, Carles «Toni Cruanyes: "No vull caure en el periodisme de trinxeres"». Ara, 12-01-2014 [Consulta: 15 juny 2015].
  2. «Carles Sàiz i la Universitat a partir dels 50». Entrevista a Carles Sàiz. Diari Maresme, 07-06-2010. Arxivat de l'original el 29 de juny 2013. [Consulta: 23 febrer 2011].
  3. «El premi Joan Fuster d'assaig ha distingit el treball 'Un antídot contra l'extrema dreta', del periodista i corresponsal de TV3 a París, Toni Cruanyes». Ara, 27-10-2012. [Consulta: 26 gener 2013].
  4. «Toni Cruanyes presentarà el nou 'Telenotícies Vespre' i Lídia Heredia conduirà 'Els matins'». Ara, 29-10-2013 [Consulta: 29 octubre 2013].
  5. Press, Europa. «El periodista Toni Cruanyes gana el Premi Josep Pla con 'La Vall de la Llum'», 06-01-2022. [Consulta: 6 gener 2022].
  6. «Toni Cruanyes guanya el Josep Pla amb la novel·la 'La vall de la llum' i Candela Vázquez el Nadal amb 'La vida que se fue'». [Consulta: 6 gener 2022].
  • Vegeu aquesta plantilla
1968: Terenci Moix  · 1969: Baltasar Porcel  · 1970: Teresa Pàmies  · 1971: Gabriel Janer  · 1972: Alexandre Cirici  · 1973: Llorenç Villalonga  · 1974: Marià Manent  · 1975: Enric Jardí  · 1976: Carles Reig  · 1977: Josep M. Castellet  · 1978: Maria Àngels Anglada  · 1979: Jaume Miravitlles  · 1980: Jordi Sarsanedas  · 1981: Josep Piera  · 1982: Olga Xirinacs  · 1983: Pau Faner  · 1984: Norbert Bilbeny  · 1985: Gerard Vergés  · 1986: Maria Mercè Roca  · 1987: Albert Manent  · 1988: Àlex Susanna  · 1989-1990: Miquel Àngel Riera  · 1991: Xavier Rubert de Ventós  · 1992: Jordi Coca  · 1993: Xavier Roca  · 1994: Carme Riera  · 1995: Isabel Olesti  · 1996: Pep Subirós  · 1997: Miquel de Palol  · 1998: Valentí Puig  · 1999: Francesc Puigpelat  · 2000: Empar Moliner  · 2001: Jordi Llavina  · 2002: Eva Piquer  · 2003: Hèctor Bofill  · 2004: Robert Saladrigas  · 2005: Sebastià Alzamora  · 2006: Lluís Maria Todó  · 2007: Martí Domínguez  · 2008: Melcior Comes  · 2009: Gaspar Hernàndez  · 2010: Llucia Ramis  · 2011: Cristian Segura  · 2012: Rafael Nadal  · 2013: Genís Sinca  · 2014: Albert Villaró  · 2015: Andreu Carranza  · 2016: Lluís Foix  · 2017: Xavier Theros  · 2018: Antoni Bassas  · 2019: Marc Artigau i Queralt  · 2020: Laia Aguilar  · 2021: Maria Barbal  · 2022: Toni Cruanyes  · 2023: Gemma Ventura  · 2023: Jaume Clotet
Registres d'autoritat
Bases d'informació