Aliscamps

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Nom en la llengua original(fr) Les Alyscamps DadesTipusNecròpolisPart deMonuments romans i romànics d'Arle CaracterístiquesSuperfície65 ha Localització geogràficaEntitat territorial administrativaArle (França) Localitzacióavenue des Alyscamps

43° 40′ 17″ N, 4° 38′ 13″ E / 43.6714°N,4.6369°E / 43.6714; 4.6369

Format peresglésia de Sant Honorat dels Aliscamps
chapel of Porcelet ^(en)
església, capella i cementiri de Sant Honorat
St Accurse chapel ^(en) Monument històric catalogatData1862IdentificadorPA00081179Monument històric catalogatData1840IdentificadorPA00081179 Lloc component de Patrimoni de la Humanitatesglésia de Sant Honorat dels AliscampsData1998 (22a Sessió)Identificador868-071Monument històric catalogatesglésia de Sant Honorat dels AliscampsData1840IdentificadorPA00081179
Monument històric catalogatesglésia, capella i cementiri de Sant HonoratData1862IdentificadorPA00081179
Monument històric catalogatchapel of PorceletData1862IdentificadorPA00081179 ActivitatPropietat deAjuntament d'Arles

Els Aliscamps (en occità lis Aliscamp, en francès les Alyscamps) és una necròpolis pagana i cristiana de la ciutat d'Arle. El nom prové del llatí Elisii Campi, és a dir Camps Elisis.

De manera inicial, de l'època romana a l'edat mitjana, els Aliscamps han estat una necròpoli pagana i després cristiana situada a l'entrada sud-est de la ciutat d'Arle sobre la via Aurèlia, és a dir fora de la ciutat com la majoria de les necròpolis romanes.

Des de la fi del segle iv, els Aliscamps i el cementiri de Trinquetaille deuen la seva celebritat al màrtir de Genest, sant arlesià, decapitat el 303. Al fil dels segles aquest lloc es fa tan famós que nombroses persones desitgen ser-hi enterrades, a semblança dels bisbes d'Arle. Els cadàvers baixaven pel curs del Roine sobre petits vaixells per ser-hi inhumats, s'hi adjuntava una suma de diners per remunerar els arlesians que s'encarregaven d'aquests treballs.

Dels segles xi a xiii, aquest cementiri conegut de tota la cristiandat, s'enriqueix de nombroses esglésies com la de sant Honorat, erigida com a resultat de la cessió d'una part de l'indret a la poderosa Abadia de sant Victor de Marsella. Els Aliscamps esdevenen llavors el punt de sortida del pelegrinatge de Compostel·la per als pelegrins provençals. Tanmateix, el 1152, la transferència de les relíquies de sant Tròfim a la catedral de sant Esteve (a partir de llavors de sant Tròfim), en el centre de la ciutat, li pren una part del seu prestigi.

A partir del Renaixement, els prelats, senyors i reis roben els sarcòfags més ben esculpits per enriquir les seves col·leccions. Un vaixell així encarregat s'hauria enfonsat al Roine cap a la fi del segle xvi a alçada de pont de sant Esperit.

En el transcurs del segle xvi aquest barri és objecte d'una primera transformació amb la construcció del canal de Craponne que alimenta d'aigua la Crau, entre Durance i Roine.

Més recentment, al segle xix, els Aliscamps han estat profundament modificats en el moment de la construcció de la via fèrria París-Lió-Marsella (1848).

Aquest lloc, pintat per Van Gogh i Gauguin, ha esdevingut amb el temps un nou barri d'Arle.