Acipenser naccarii

*Acipenser naccarii*
Estat de conservació




En perill crític
UICN	224

Taxonomia

Super-regne	Eukaryota
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Ordre	Acipenseriformes
Família	Acipenseridae
Gènere	Acipenser
Espècie	Acipenser naccarii (Bonaparte, 1836)^[1]^[2]^[3]


Nomenclatura
Sinònims	Acipenser heckelii (Fitzinger, 1836) Acipenser naccari (Bonaparte, 1836) Acipenser nardoi (Heckel, 1851) Acipenser nasus (Heckel, 1851)^[4]

Acipenser naccarii és una espècie de peix pertanyent a la família dels acipensèrids.^[5]

Descripció

Pot arribar a fer 200 cm de llargària màxima i 25 kg de pes.
36-48 radis tous a l'aleta dorsal.
24-31 radis tous a l'aleta anal.
La part superior és de color marró olivaci, els costats més clars i el ventre blanc.^[6]^[7]^[8]

Reproducció

Té lloc entre el maig i el juliol.^[6]^[9]

Alimentació

Menja invertebrats bentònics i peixets.^[6]

Hàbitat

És un peix d'aigua dolça, salabrosa i marina; demersal; anàdrom^[10] i de clima temperat (46°N-37°N, 10°E-20°E) que viu entre 10-40 m de fondària.^[6]

Distribució geogràfica

Es troba a la mar Adriàtica i els seus afluents entre els rius Po (Itàlia) i Bojana (Albània), incloent-hi Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Sèrbia i Eslovènia. També és present a l'illa grega de Corfú.^[11]

Ús comercial

La seua carn és emprada com a aliment, però els ous no es consumeixen com a caviar.^[12]

Estat de conservació

Es troba amenaçat d'extinció per la destrucció del seu hàbitat, la fragmentació de les seues poblacions (sobretot, per la construcció de preses per generar energia hidroelèctrica al riu Po),^[13] la competència amb espècies introduïdes (com ara, el silur -Silurus glanis-), la contaminació de l'aigua i la pesca excessiva (tant legal com il·legal).^[14]^[15]

Observacions

És inofensiu per als humans.^[6]

Referències

↑ Linnaeus, C., 1758. Systema naturæ per regna tria naturæ, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata. - pp. (1-4), 1-824. Holmiæ. (Salvius). «Göttinger Digitalisierungszentrum: Seitenansicht». [Consulta: 7 juliol 2012].^{[Enllaç no actiu]}
↑ uBio (anglès)
↑ Bonaparte, C. L., 1836. Iconografia della fauna italica per le quattro classi degli animali vertebrati. Tomo III. Pesci. Roma. Iconografia, v. 3: Fasc. 15-18, puntata 80-93, 10 pls.
↑ Catalogue of Life^{[Enllaç no actiu]} (anglès)
↑ The Taxonomicon (anglès)
↑ ^6,0 ^6,1 ^6,2 ^6,3 ^6,4 «Acipenser naccarii» (en anglès). Fishbase.
↑ Svetovidov, A.N., 1984. Acipenseridae. P. 220-225. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the north-eastern Atlantic and Mediterranean. UNESCO, París. vol. 1.
↑ Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A: W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.). Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes i FAO, Roma.
↑ Giovannini, G., L. Colombo, P. Bronzi i G. Arlati, 1991. Growth of hatchery produced juveniles of Italian sturgeon Acipenser naccarii Bonaparte, reared intensively in fresh water. p. 401-403. A: P. Williot (ed.). Acipenser. CEMAGREF Publication.
↑ Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
↑ Blanc, M., J.-L. Gaudet, P. Banarescu i J.-C. Hureau, 1971. European inland water fish. A multilingual catalogue. Fishing News (Books) Ltd., Londres. Gran Bretanya.
↑ Birstein, V.J., 1993. Sturgeons and paddlefishes: threatened fishes in need of conservation. Conserv. Biol. 7:773-787.
↑ Rossi R., Grandi G., Trisolini R., Franzoi P., Carrieri A., Dezfuli B.S., Vecchietti E., 1991. Osservazioni sulla biologia e la pesca dello storione cobice Acipenser naccarii Bonaparte nella parte terminale del fiume Po. Atti della Società Italiana di Scienze Naturali e del Museo Civico di Storia Naturale di Milano 132(10): 121-142.
↑ Crivelli, A.J., 1996. The freshwater fish endemic to the Mediterranean region. An action plan for their conservation. Tour du Valat Publication, 171 p.
↑ Bronzi, P., Congiu, L.; Freyhof, J. (2022). "Acipenser naccarii." 2022 Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, edició 2022. [Consulta: 3 abril 2023]