Abadia de Lacock

Imatge
Façana sud de l'abadia
DadesTipusAntiga abadia; MuseuPart deNational Trust for Places of Historic Interest or Natural Beauty Modifica el valor a WikidataConstrucció1232 - CaracterístiquesEstil arquitectònicneogòtic Modifica el valor a WikidataLocalització geogràficaEntitat territorial administrativaLacock (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata LocalitzacióWiltshire, Regne Unit
Map
 51° 24′ 53″ N, 2° 07′ 02″ O / 51.41475°N,2.11718°O / 51.41475; -2.11718
Format perMonestir d'Abbey Lacock
Museu Fox Talbot Modifica el valor a WikidataMonument classificat com a grau IData20 desembre 1960Identificador1283853 Immoble registrat grau IIMuseu Fox TalbotData20 desembre 1960Identificador1022172 ActivitatReligiócatolicisme Modifica el valor a WikidataGestor/operadorNational Trust for Places of Historic Interest or Natural Beauty Modifica el valor a Wikidata Lloc webnationaltrust.org.uk… Modifica el valor a Wikidata

L'Abadia de Lacock, situada a Lacock, Wiltshire (Anglaterra) va ser fundada el 1232 (durant el regnat d'Enric III d'Anglaterra) per Ela, comtessa de Salisbury i habitada per monges de l'orde agustina. El 1539 a causa de la dissolució dels monestirs decretada per Enric VIII es va vendre a William Sharington, el qual la va reconstruir per ser habitada com a casa particular i va romandre en aquesta família fins al 1944, any en el qual Matilda Talbot la va donar a l'ONG National Trust.[1]

Història

L'abadia va ser fundada el 1229 i posada la primera pedra el 16 d'abril de 1232 per la tercera comtessa de Salisbury, en memòria del seu finat espòs William Longespée (1176-1226) -fill il·legítim d'Enric II d'Anglaterra-.[2][3] La comtessa es va retirar a l'abadia com a monja el 1238 i va ser abadessa des de 1240 fins a 1257, durant el seu mandat va aconseguir drets per al monestir així com per a la població de Lacock, al Llibre de Lacock està documentada la seva fundació dels monestirs de Lacock i d'Henton.[4] Va morir el 24 d'agost de 1261 i va ser enterrada a la mateixa abadia, en la seva làpida es troba una inscripció amb la llegenda de:

« Es troben enterrats els ossos de la venerable Ela, qui va donar aquesta santa casa com a llar per a les monges. Ella també ha viscut aquí com abadessa i comtessa de Salisbury, plena de bones obres.[5] »
Gelosia de la finestra per Henry Fox Talbot (1835) conservada al Museo de l'abadia.

El 1540, després de la dissolució dels monestirs, William Sharington, va comprar l'edifici a Enric VIII per 783 £, que va convertir en la seva residència privada. Va conservar gran part de la part medieval, es va afegir una torre octogonal de tres pisos, unes grans xemeneies renaixentistes i un pati, encara que va demolir l'església.[6]

La casa amb el temps i després de diverses modificacions, va passar a la família Talbot. Amb més gran freqüència s'associa amb William Henry Fox Talbot, el qual en 1835 va realitzar el primer exemple conegut d'un negatiu fotogràfic estricte, no per contacte, és una imatge d'una gelosia de la galeria sud de l'abadia.[7][8] Talbot va continuar amb els seus experiments a l'abadia i el 1840 havia descobert el procés de negatiu / positiu per gravar imatges fotogràfiques per mitjans químics: el calotip és un mètode fotogràfic, basat en un paper sensibilitzat amb nitrat d'argent i àcid gàlic que després de ser exposat al llum era posteriorment revelat ambdues substàncies químiques i fixat amb hiposulfit.[9][10]

Museu Fox Talbot

A l'Abadia es troba el Museu Fox Talbot dedicat al treball pioner de Talbot en la fotografia i també es conserva la fotografia original de la gelosia de casa seva. La casa s'ha utilitzat també com a escenari de pel·lícules com Harry Potter i la pedra filosofal, Harry Potter i el misteri del Príncep, Orgull i prejudici, Moll Flanders, Emma i Les germanes Bolena.[11]

Referències

  1. ↑ «Lacock» (en anglès). Wiltshire Council. Arxivat de l'original el 2008-09-26. [Consulta: 30 juny 2013].
  2. ↑ Reed, 2002, p. 137.
  3. ↑ Vera, 1979, p. xxxv.
  4. ↑ Charles Cawley, Medieval Lands, England, Earls of Salisbury 1196-1310 (Longespee) (anglès)
  5. ↑ «"History of Chitterne: Ela, Countess of Salisbury"» (en anglès). chitterne.com. Arxivat de l'original el 2011-07-08. [Consulta: 30 juny 2013].
  6. ↑ Challis, C. E.. «Sharington, Sir William (c. 1495-1553), el administrador y estafador». A: Oxford Dictionary of National Biography (en anglès). Oxford University Press, 2004. 
  7. ↑ Feldman i Ford, 1989, p. 128.
  8. ↑ William H. Fox Talbot, inventor of the negative-positive process p.95. Macmillan, 1973 (anglès)
  9. ↑ Castellanos, 1999, p. 48.
  10. ↑ «BBC - History - Historic Figures: William Henry Fox Talbot (1800 - 1877)]» (en anglès). BBC.
  11. ↑ Behind the scenes gallery – images of Great Chalfield Manor and Lacock Abbey from the 2008 film, The Other Boleyn Girl (film), National Trust (anglès)

Bibliografia

  • Castellanos, P. Diccionario histórico de la fotografía (en castellà). Madrid: Ediciones Istmo, 1999. ISBN 84-7090-325-X. 
  • Feldman, Anthony; Ford, Peter. Scientists & inventors (en anglès). Bloomsbury Books, 1989. 
  • Reed, Paul C «Countess Ida, Mother of William Longespée, Illegitimate Son of Henry II». The American Genealogist, 77, 2002.
  • Vera, C.M.. Cartulary of Bradenstoke Priory (en anglès). Devizes (Londres): Wiltshire Record Society Publications, 1979. 

Enllaços externs

  • Lacock Abbey, Fox Talbot Museum & Village information at the National Trust (anglès)
  • Lacock Abbey Garden — a Gardens Guide review (anglès) Arxivat 2007-10-18 a Wayback Machine.