426 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 426 aC (cdxxvi aC) |
| Islàmic | 1080 aH – 1079 aH |
| Xinès | 2271 – 2272 |
| Hebreu | 3335 – 3336 |
| Calendaris hindús | -370 – -369 (Vikram Samvat) 2676 – 2677 (Kali Yuga) |
| Persa | 1047 BP – 1046 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -175 |
| Ab urbe condita | 328 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle vi aC - segle v aC - segle iv aC | |
| Dècades | |
| 450 aC 440 aC 430 aC - 420 aC - 410 aC 400 aC 390 aC | |
| Anys | |
| 429 aC 428 aC 427 aC - 426 aC - 425 aC 424 aC 423 aC | |
El 426 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Era l'any 328 ab urbe condita o de la fundació de Roma. L'ús del nom «426 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments
- Batalla de Tànagra. Els atenencs de Nícies van atacar Melos sense èxit i es van desviar cap a Oropos, a Beòcia, des d'on els hoplites van conquerir Tànagra i van vèncer als beocis.[2]
- Els atenencs dirigits pel general Demòstenes vencen als espartans a Etòlia.[3]
- Agis II, rei d'Esparta, va dirigir l'exèrcit espartà i dels aliats cap a l'Istme amb la intenció d'envair Àtica, però no van poder avançar a causa d'una sèrie de terratrèmols que aquell any van assolar Grècia i que li van impedir d'anar gaire lluny. El terratrèmol també va afectar Atenes.[4]
- A Roma van ser elegits tribuns amb potestat consular Tit Quinti Pennus Cincinnat, Gai Furi Pàcil Fus, Marc Postumi Albí Regil·lensis i Aulus Corneli Cos.[5]
- Fracàs de l'atac de Roma contra la ciutat de Veios. Gai Furi Pàcil Fus, va rebre l'encàrrec del senat, i també els seus col·legues, de fer la guerra a Veios. Va donar algunes ordres contradictòries que els veians van aprofitar per atacar un dels campaments romans. Els soldats van fugir. Quan les notícies van arribar a Roma, Aulus Corneli Cos, que havia restat al càrrec de la ciutat, va nomenar dictador a Mamerc Emili Mamercí perquè es fes càrrec de les operacions militars.[6]
Naixements
Necrològiques
- Zhou Kao Wang - rei de la dinastia Zhou xinesa.[7]
- Euríloc d'Esparta, mort en una emboscada quan s'enfrontava a l'estrateg grec Demòstenes.[3]
Referències
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, III, 91
- ↑ 3,0 3,1 Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, III, 105,109
- ↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, III, 89
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, IV, 19, 20
- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 80.
- ↑ Xiaobing Li (ed.). China at war: an encyclopedia. Santa Barbara, California: ABC-Clio, 2012, p. 549. ISBN 9781598844153.
